30 de setembre del 2008

Bulevard Haussman, 102

(Proust)

Són paraules només,
però aguanten el món
i reviuen fulgents
el passat d'una llàgrima
que tremola en els ulls
mentre plou sobre el camp
de la infància i tot
es desfà convertint
en la cendra d'un foc
(alguns li diuen Déu
altres Literatura)
que ha arrasat inclement,
sense enllà ni retorn,
Les plaisirs et les jours
d'una prosa que es dol
Du côte de chez Swann
per salvar un temps perdut
entre ofecs i atacs d'asma.

Ponç Pons

És molt bo, Ponç Pons... he raptat tots els seus poemaris de la biblioteca de Can Casacuberta, bé, vaig deixar-ne un! intenteu descobrir aquest autor, de veritat que val la pena ^^

3 comentaris:

Striper ha dit...

Aixo de Deu i Literatura, com va morir aquest home.

iruNa ha dit...

Ja ens n'havies parlat d'aquest autor i cada vegada que ens regales algunes de les seves paraules veig més clar que val la pena!
Un poema digne de llegir infinitat de vegades. Ara que, aclaparadora de llibres, això no s'hi val eh?! Sort que has dit el nom de la biblioteca, que així ja no n'hi anirem a buscar!!! jeje
una abraçada guapa!

estrip ha dit...

diví!

gràcies tals.