El final

Tancar els ulls,
oblidar el passat,
esborrar el present,
anorrear el futur.

Abandonar la vida,
reposar d'una lluita
ja perduda,
que no té sentit continuar.

Deixar que ella s'emporti
tot el que tu has deixat;
reposar als seus braços,
presonera del somni etern.

PD: Que consti que el poema no té res a veure amb el meu estat anímic...que estic d'exàmens però tampoc és per tant!

Maduixes

A veure qui és capaç de trobar totes les maduixes! Un regalet del Bosco, que segurament demà cau a l'exament d'història de l'art. Aquest va dedicat, Tarannà!

Com les maduixes

Encara sento l'olor a maduixa a les meves mans. Eren vermelles, grosses, sucoses, sobre d'elles queia la nata blanca que les endolcia. M'encanten, quan era petita només esperava que comencés la primavera per poder gaudir-ne, ara no cal esperar tant, però tot i això, segueixen sent una de les meves degustacions preferides.
Ara em recorden a un poema de Josep Carner, Com les maduixes, parlava de la innocència d'una nena que recollia maduixes sense adonar-se que el món anava més enllà de la tanca del seu jardí. A mi també em recorden la meva infantesa, la petita il·lusió d'arribar a casa i trobar-les a la cuina, mirar-les amb ulls desitjosos, sabent que m'esperaràn fins al moment de les postres. Jo també pensava que el món acabava rere el patí de l'escola, rere els murs de casa, creia que el món era tan petit com jo. No obstant, tots creixem i deixem la infantesa en el passat, així, aquells dies de petita somiadora han deixat pas a anys d'aprenentatge i de madurar per tal de decidir exactament, quin serà el camí que escolliré per tal d'acomplir els meus somnis.

Com les maduixes

Menja maduixes l'àvia d'abans de Sant Joan; per més frescor, les vol collides d'un infant. Per'xò la néta més petita, que és Pandara, sabeu, la que s'encanta davant d'una claror i va creixent tranquil·la i en 'admiració i a voltes, 5 cluca d'ulls, aixeca al cel la cara, ella, que encar no diu paraules ben ardides i que en barreja en una música els sentits, cull ara les maduixes arrupides, tintat de rosa el capciró dels dits. 10 Cada matí l'asseuen, a bell redós del vent, al jaç de maduixeres. I mira com belluga l'airet ombres lleugeres, i el cossiró decanta abans que el pensament. li plau la corretjola i aquell herbei tan fi, 15 i creu que el cel s'acaba darrera del jardí. En va la maduixera 'son bé de Déu cobria; en treure les maduixes del receret ombriu, Pandara s 'enrojola, treballa, s'extasia: si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu. 20 Pandara sempre ha vist el cel asserenat; ignora la gropada i el xiscle de les bruixes. És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat. El món, en meravelles i jocs atrafegat, és petit i vermell i fresc com les maduixes. 25 .

R

Ell ha estat una de les persones que no oblidaré en la meva vida, m'ha ensenyat que sempre s'ha de lluitar, intentar superar els obstacles que ens trobem a la vida per tal de ser feliços.
S'ha passat tota la seva vida lluitant, per no ser diferent, perquè els altres el veiessin tal com és, un noi igual qe els altres, encara que hagi d'utilitzar una cadira i li costi caminar només amb la força de les seves cames. Va ser dur escoltar la seva història, mentre ho feia, sentia les llàgrimes cremar a la meva gola i saabia que no podia plorar, ell no es mereixia que jo sentís compassió o pena. La veritat és que no era això precisament el que sentia, era només rabia per veure com de dura havia estat la seva vida, les paraules d'alguns que es feien dir amics seus, el dolor que havia marcat la seva vida... per sort, la seva fortalesa és immensa, ha aconseguit superar tot allò, viure com si res no hagués passat, però sense oblidar quina és la seva història i les seves circumstàncies, que sempre l'acompanyaràn. Em va mostrar que tot es pot aconseguir a base d'esforç i optimisme, ell ara té parella, un pis, un projecte de futur, envoltat de la gent que se l'estima. Jo només el puc mirar de lluny, una petita distància de 10 anys ens separa, el nostre contacte es limita a mails diaris, però tot i això el sento a prop, és una d'aquelles persones que no hi és, però que sempre està. Últimament l'he trobat a faltar, la seva capacitat per escoltar-me, per entendre'm, per donar-me la seva opinió posant-se alhora al lloc d'aquells que m'envolten. Se que és una persona que sempre recordaré, per tots els dies junts a classe, les nostres discussions als speakings veient com la professora es tornava boja amb nosaltres, pels gelats de l'estiu a la Soler, per tots els dies que ha contestat i contesta els meus mails encara que tingui un munt de feina. Per tot això, és una persona de la qual he après molt i encara em queda per aprendre, és un dels meus Mestres...

Yo

Yo no soy yo.
Soy éste
que va a mi lado sin yo verlo;
que, a veces, voy a ver,
y que, a veces, olvido.
El que calla, sereno, cuando hablo,
el que perdona, dulce, cuando odio,
el que pasea por donde no estoy,
el que quedará en pie cuando yo muera.
Juan Ramón Jiménez. Eternidades

Temps...

Un altre cop sense temps i just quan més el necessito. Mai entendré perquè però com més coses haig de fer, menys en faig. Sóc així, un caos, el desordre és el meu medi natural i en aquests moments d'organització caic en una espiral que m'empassa sense pietat. Tant se'm dóna, sempre ha estat igual i sempre he tirat endevant. Potser he aspirat a massa, potser he apuntat massa alt, potser res acabarà com m'espero, però tot i això no ho penso deixar a la meitat del camí. Ja ho diuen, tot exigeix un sacrifici...el problema és que no estic segura de si en veuré els fruits. És per això que de tant en tant tinc ganes de deixar-ho tot i fugir ben lluny, allà on les obligacions no em persegueixin. Bé, ja queda menys pel juny ^^

El que només es pot dir amb música

Some dreams were meant to be declined. Red Hot Chili Peppers. Tell me baby
Throw away your television, it's time to make this clean decision. RHCP. Throw away your television
Come on, come on, noone can see you're crying. REM. Imitation of life
Shake up your tired eyes, the world is waiting for you, may all your dreaming fill the empty sky. Oasis. Let there be love
You've been looking everywhere someone to understand your hopes and fears. Keane. Snowed under
Don't you see the sun is shinning? just for you, only today. Jamiroquai. This corner of the Earth
Puede que no valga la pena escribir tan lejos de la poesia. Fito y fitipaldis. Donde todo empieza
Someday it will all be over, one day we're gonna get so high. Lighthouse Family. High
Is this the place I've been dreaming of?. Keane. Somewhere only we know
Look for the girl with a broken smile. Maroon 5. She will be loved.
Si véns amb mi, no demanis un camí planer. Que tinguem sort. Dani Flaco
I aleshores aprofito la foscor i que estem a soles per dir-te que et necessito. Entre la nit i l'aurora. Dani Flaco
Somos demasiados y no podrán pasar por encima de la vida que queremos heredar, dónde no tener miedo a decir lo que siento. Amaral. Revolución
A veces me encierro tras puertas abiertas. Alejandro Sanz. Cuando nadie me ve

Apa, dedicat a aquells que coneguin totes les cançons, jeje ^^

Atzar

Passejar per camins desconeguts, deixar que l'atzar ens mostri nous horitzons, descobrir què amaguen els teus ulls, què es troba sota la teva mirada...
Hi ha moments que hem de perdre el camí per trobar-nos amb nosaltres mateixos, hi ha moments que cal fer una aturada i mirar enrera, és així com hom creix i s'enforteix. Canviar és propi dels humans, és immanent a la nostra condició d'éssers lligats al temps, és quelcom que no podem de-fugir.
Quan mirem el passat trobem records que ens acompanyaran per sempre, formen part de nosaltres i mai els podrem esborrar. A vegades em pregunto fins a quin punt estem condicionats... sabem qui som, però no sabem perquè som com som. Potser el pas del temps ens ha canviat, el pes de l'experiència ha fet de nosaltres allò que som ara i, segurament, els anys seguiran canviant-nos, encara que sempre romangui en nosaltres aquell petit infant que admirava cada detall del món.
De tant en tant hauriem de retrobar-nos amb la nostra petitesa, tornar a viure la vida com a una aventura que no podem controlar, perquè, en realitat, és l'atzar qui marca les nostres vides.
Escoltant: Live and let die.

Innovant

em pregunto on ets,
et busco en la foscor...
saps que la llum m'espanta

no et trobo,
sento que em perdo

buidor
silenci
amargor

...i si jo vinc
tu te'n vas
...i si jo vaig
tu no hi ets