1 de novembre del 2007

Salinas

Perdóname por ir así buscándote
tan torpemente, dentro
de ti.
Perdóname el dolor alguna vez.
Es que quiero sacar
de ti tu mejor tú.
Ese que no te viste y que yo veo,
nadador por tu fondo, preciosísimo.

Que et llegeixin aquests versos, a mitja clase d'ètica mentre t'expliquen Aristòtil, no té preu.
Per les seves llàgrimes sinceres al sentir els seus versos preferits, per aquell sentiment que s'acumulava dins el pit i desitjava sortir i expandir-se.
Tenim la millor professora d'ètica de tota la facultat, això està molt clar ^^

7 comentaris:

iruNa ha dit...

Que maco... doncs m'alegro moltíssim que estiguis tant contenta d'aquesta professora!! Aprofita-la al màxim, intenta absorvir tot el que puguis i aprèn, aprèn!! (sé que ho faràs)
una abraçada reina!

Tals ha dit...

I tant, intento aprendre tot el que puc i més. Aquesta dona és un gran model a seguir, fa unes classes que passen volant i semblen que només durin 5 minuts. Un petonàs, preciosa!

Somiatruites ha dit...

sempre és genial quan algú té una cosa a dir, siguin de que siguin els versos, si ho diu amb sinceritat. :)

una lingüista ha dit...

Caram... Tenir aquests professors que "senten" el que expliquen és una sort!! Aprofita-la!! ;-)

Tals ha dit...

Manel,i tant! És preciós quan algú intenta comunicar tantes coses i arribes a copsar aquesta immensitat ^^
Lingüista, sí que ho és, sobretot a la universitat, jo pensava que d'això no hi hauria gaire jeje però és molt esperançado:D un petonet, maca!

Anònim ha dit...

Un aplaudiment a la professora...!!!
Vale d'acord, i un altra a la seva alumna que ens deleita amb perles com aquesta!!!! :-D

Una abraçada!

Tals ha dit...

Que maco que ets, Millu :P sí, li hauríem d'haver aplaudit, però quina vergonya, no? jaja