tan torpemente, dentro
de ti.
Perdóname el dolor alguna vez.
Es que quiero sacar
de ti tu mejor tú.
Ese que no te viste y que yo veo,
nadador por tu fondo, preciosísimo.
Que et llegeixin aquests versos, a mitja clase d'ètica mentre t'expliquen Aristòtil, no té preu.
Per les seves llàgrimes sinceres al sentir els seus versos preferits, per aquell sentiment que s'acumulava dins el pit i desitjava sortir i expandir-se.
Tenim la millor professora d'ètica de tota la facultat, això està molt clar ^^
Per les seves llàgrimes sinceres al sentir els seus versos preferits, per aquell sentiment que s'acumulava dins el pit i desitjava sortir i expandir-se.
Tenim la millor professora d'ètica de tota la facultat, això està molt clar ^^
7 comentaris:
Que maco... doncs m'alegro moltíssim que estiguis tant contenta d'aquesta professora!! Aprofita-la al màxim, intenta absorvir tot el que puguis i aprèn, aprèn!! (sé que ho faràs)
una abraçada reina!
I tant, intento aprendre tot el que puc i més. Aquesta dona és un gran model a seguir, fa unes classes que passen volant i semblen que només durin 5 minuts. Un petonàs, preciosa!
sempre és genial quan algú té una cosa a dir, siguin de que siguin els versos, si ho diu amb sinceritat. :)
Caram... Tenir aquests professors que "senten" el que expliquen és una sort!! Aprofita-la!! ;-)
Manel,i tant! És preciós quan algú intenta comunicar tantes coses i arribes a copsar aquesta immensitat ^^
Lingüista, sí que ho és, sobretot a la universitat, jo pensava que d'això no hi hauria gaire jeje però és molt esperançado:D un petonet, maca!
Un aplaudiment a la professora...!!!
Vale d'acord, i un altra a la seva alumna que ens deleita amb perles com aquesta!!!! :-D
Una abraçada!
Que maco que ets, Millu :P sí, li hauríem d'haver aplaudit, però quina vergonya, no? jaja
Publica un comentari a l'entrada