13 de novembre de 2007

Miscel·lània

Res és el que sembla, res sembla el que un dia esdevindrà. Tanques els ulls i creus que quan tornis a obrir-los, tot allò seguirà existint, ho percebràs amb els teus sentits i continuaràs pel teu camí sense adonar-te de la importància de tot el que t'envolta. És la realitat. És la grandesa de l'ésser humà. Però tu, ésser atrefegat, home civilitzat, ciutadà modèlic, estudiant apassionat, estàs massa concentrat en les teves petites preocupacions, tan petites que són indignes de la teva grandesa. El teu jo i la seva circumstància ho ocupen tot, com l'ésser il·limitat de Parmènides; la pregunta és, però, si segueixes alguna raó, aquell logos que tot ho mou. Si tot tendeix a l'entropia, si la termodinàmica ens atravessa amb la seva veritat, que n'hem de fer, de l'ordre? Traiem-nos la màscara que oculta tot allò que no volem mostrar, desenganyem-nos i creguem en tot allò que altres abans ja ens han mostrat. Deixem-nos portar per una natura indòmita que sempre ens ha acompanyat, oblidem-nos per un cop de la racionalitat i esdevenim allò que el món ha fet de nosaltres: subjectes en recerca d'una realitat fugissera.

3 comentaris:

iruNa ha dit...

Valga'm Déu senyor, quantes coses en tant poques paraules!!! buf! un moment que ho torno a llegir... (és que a vegades em superes Tals... ets increïble)
M'ha agradat molt.. i m'has fet reflexionar (com sempre) sobre què és la realitat. A aquestes alçades tots sabem que la realitat és subjectiva, que tot ho veiem des del prisma d'uns ulls influenciats. Però a vegades és inevitable preguntar-se si no existeix una única i veritable realitat, i quina és. És aquella que marca la majoria? és la que han dibuixat els grans pensadors i filòsofs de la història? La realitat és canviant i jo la lligo molt amb el tEmps... com acotar, com definir termes tant complexes? No ho sé, jo a vegades em perdo entre tanta reflexió...
Però m'ha encantat, sobretot la última frase... "subjectes en recerca d'una realitat fugissera", és una gran definició de la nostra condició!!
Va, ja callo... una abraçada!!

efe ha dit...

JO ho deixaria en la teua circumstància ho ocupa. Però això no vol dir que no m'agrade. El nostre pitjor és la inèrcia, és a dir no ser conscients dels fenòmens en què participem.

Un bes!

Tals ha dit...

com que ja callo Iruna? però sí a mi m'agraden els comentaris llargs, així puc veure què t'he portat a la ment amb les meves paraules. La veritat és que jo no sé quin sentit té aquest text, vull dir que no puc definir què és la realitat, més aviat em limitaria a dir que és el que visc..i acabaríem amb un milió de preguntes més que mai acabaríem de respondre... i això és filosofia jeje ^^ M'alegro que t'hagi agradat, perquè jo el trobo força paranoic però vaja, que si t'agraden les meves paranoies, jo tan feliç jeje, un petonet :D
Efe, no sé si Ortega i Gasset té raó, però sí que és veritat que no només ets tu, sinò també allò que t'envolta (la teva circumstància), això no vol pas dir que en siguis conscient eh, estic d'acord amb tu en aquest punt jeje un petonàs, macoo!!