28 d’octubre del 2007

Buit

I en aquell moment em vaig quedar sense paraules, sense pensaments. Només podia repetir el teu nom i guardar al cap aquella imatge. I feia mal saber que no podia fer res, només esperar a que tot allò fos un simple malson i despertar al matí següent com si no hagués succeït mai. El món s'acabava per mi en aquell mateix moment, tot el futur s'hauria fos en un únic instant si haguéssis tancat els ulls i m'haguéssis deixat allà, aferrada a la teva mà. Pensar que et perdria, allà, just al meu costat, en un dia que havia estat fantàstic.
Però tot va bé si acaba bé, només van estar uns minuts en que pensant que ho perdria tot, em vaig adonar un altre cop del gran valor que allò tenia.

7 comentaris:

iruNa ha dit...

A veure si ho he entès bé... al final tot això era tant sols un pensament o havia passat quelcom realment? aix... és que estic una mica espessa, perdona'm!!
de totes maneres m'ha agradat mooolt eh?! una abraçada guapa!

Somiatruites ha dit...

a vegades esperar al matí següent és l'únic que queda quan tot està esgotat, o l'última cosa on vols arribar si encara queda molt tros per caminar.

Tals ha dit...

Era real, però la gracia era confondre, perquè és com se sent, sense saber ben bé fins a quin punt això ha passat de debò :P un petonàs maca i gràcies!
Manel, sí, al matí sembla que tot té un toc diferent i és més esperançador ^^ un petonet!

Uribetty ha dit...

Doncs quin mal rotllo...:S
Una abraçada!

iruNa ha dit...

Escolta Tals, he deixat un comentari per tu al bloc de l'efe... és que aquest noi està desaparegut i com que tu i jo hem sigut les úniques a reclamar la seva presència... jeje
a veure si així reacciona!!!
una abraçada reina!

Natalia Rodríguez ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Tals ha dit...

Uribetty, molt, molt, sort que ja ha passat tot. Un petonassU!!
Iruneta i ara què fem? i si amb tot allò que va ploure allà baix se'ns ha quedat incomunicat i sense internet? EFE TORNA JAA!!