25 d’octubre de 2007

Aforismes

Ets el que ets i no ho pots deixar de ser, perquè si la felicitat es troba en algun lloc, ha de ser en el teu ésser i no en un ésser mutat o mutilat, sinò en un ésser complet i íntegre.

4 comentaris:

iruNa ha dit...

Això em recorda a l'acceptació personal.. no? sóm com sóm i si no ens agrada la nostra persona i estimem TOTES les nostres parts, no podrem ser feliços. Però, buf!! que n'arriba a ser de difícil fer això! tant que dura tota una vida!!

Joana ha dit...

A vegades correm tant que veiem la felicitat un cop ha passat...
Aturem-nos, doncs!
Bon capde, Tals!

Jordi P. Ferrer ha dit...

Benvolguda esperançada, sóc nou al teu hortet. Sobre aquesta entrada: No deixa de ser terrorifica (i irrenunciable), la idea de la integritat, de l'originalitat, si vols... què som nosaltres si no les engrunes d'altres històries?

Salut i infusions de gelocatil!

Tals ha dit...

Iruna, sí que és difícil, però cal intentar-ho, perquè els resultats poden arribar a ser molt bons :D un petonet!
Joana, és veritat, és com allò que diuen que no saps com t'estimes algú fins que el perds, així que millor saber-ho abans que sigui massa tard :P un bes!
Jordi, benvingut a aquest raconet. és clar que formem part de la nostra història aquesta és precisament una part de nosaltres que hem d'acceptar. L'autoacceptació no és cap tonteria, és molt important, el primer pas cap a l'autorealització. Un petonet i benvingut!