30 d’agost de 2007

Veritat


Em costa creure en la veritat, i encara em costa més creure que l'home hi pugui arribar. Mai he estat amiga dels dogmes, és per això que sempre m'ha agradat escoltar i llegir persones que opinaven d'una manera diferent a la meva, que pensaven des d'un punt de vista totalment contrari al meu. Sempre, quan he començat a llegir una d'aquestes persones les crítiques se m'han anant acumulant al cap, però les he acallat perquè sabia que provenien dels meus prejudicis, per això he esperat i he seguit llegint per tal de deixar entrar aquelles idees estranyes a la meva ment. Quan ja porto molt de temps interpretant i entent allò que abans em resultava incomprensible, començo a endevinar perquè aquesta persona té aquestes idees, perquè creu que són les millors i perquè creu que també han de ser bones pels altres. És llavors quan m'adono que tant ell com jo anomenem veritat a allò que nosaltres pensem, però si ho analitzem fredament i sense recolzar-nos en els estúpids dogmes o els inútils prejudicis podem veure que no estem tant distants. Tots dos cerquem una veritat que se'ns escapa, ambdós volem creure fermament en allò que pensem i volem tenir raó; però cap dels dos ha arribat a la veritat, a una veritat universal, perquè les seves paraules no són acceptades pels altres, perquè els plouen les crítiques i, sobretot, perquè no tenen una manera infalible de demostrar allò que han escrit que pugui convèncer els altres.

3 comentaris:

millu ha dit...

Què és la veritat? És lo contrari a allò que és fals, és un fet lògica i metodològicament irrefutable, o és més aviat la nostra percepció personal de les coses?

Uf, un tema complicat el de la veritat, i aquest humild científic aficionat a la filosofia (que a l'institut m'encantava) pensa que les nostres opinions personals o dogmes no compten com veritats... són senzillament opinions.

Si alguna vegada has vist un monòleg d'en Godoi, recordaras una frase que deia "Todo lo que he dicho no es verdad, ¿pero a que parece mentira?"

Una abraçada! 8¬)

Efe ha dit...

No es pot arribar a una veritat universal no perquè siga inassolible per a la raó humana, sinó perquè és diversa i canviant. Si s'estigués quieteta, l'assoliríem, segur.

Un bes

(Un post molt xulo)

Tals ha dit...

Millu, la veritat potser no és, o és allò que no sabem què és? endevina... no ho sé, això ho tinc molt clar, per això volia escriure aquest post. Si t'encantava la filo, aquí en trobaràs (no direm de quin nivell, ai las!) Jo només crec en les opinions! M'ha fet gràcia el comentari del Godoi, és bo jeje un petonàs gros!
Efe, et dono tota la raó, és el que jo fa molt temps que penso. Hi ha una idea molt interessant també que és la del perspectivisme, que diu que hi ha moltes veritats, tantes com persones i si les uníssim, arribaríem a la veritat absoluta. Un petó i gràcies maco!