El temps és la condemna de l'home.
Kant al resoldre la seva pregunta: què és l'ésser humà?(Was it der Mensch?) va definir l'home com una raó finita en oposició a la raó infinita que és Déu. A partir d'aquesta definició podem veure com realment els conceptes ésser humà i temps estan molt relacionats. Si seguim amb Kant, per ell el temps és una coordenada que l'home utilitza per emmarcar el seu coneixement sensible. I no és pas fals aquest raonament que tracta el temps com a mesura necessària per entendre la realitat.
Sense el temps res tindria sentit, no existirien el passat o el futur, viuríem en un present continu que ni tan sols podríem arribar a entendre. L'home està lligat inevitablement al temps, allò que ens marca més profundament és la finitud, la impossibilitat d'arribar a l'eternitat, la mort esdevé un dels moments més complicats d'assimilar pels éssers humans.
Vivim dins un gran rellotge que un dia s'aturarà, tot i això, pels altres les busques seguiràn girant en un moviment continu i esfèric, etern potser i inacabable. És això el més dur, entendre que el temps és relatiu, ja que és la mesura que cadascú posa per orientar la seva realitat i no tots els rellotges van començar a funcionar al mateix minut, sinò que cada vida va iniciar-se a un punt diferent, tot i que totes segueixin el mateix ritme, un tic tac orientador i incansable, guia d'una realitat comuna entesa per cadascú d'una forma completament diferent.
Kant al resoldre la seva pregunta: què és l'ésser humà?(Was it der Mensch?) va definir l'home com una raó finita en oposició a la raó infinita que és Déu. A partir d'aquesta definició podem veure com realment els conceptes ésser humà i temps estan molt relacionats. Si seguim amb Kant, per ell el temps és una coordenada que l'home utilitza per emmarcar el seu coneixement sensible. I no és pas fals aquest raonament que tracta el temps com a mesura necessària per entendre la realitat.
Sense el temps res tindria sentit, no existirien el passat o el futur, viuríem en un present continu que ni tan sols podríem arribar a entendre. L'home està lligat inevitablement al temps, allò que ens marca més profundament és la finitud, la impossibilitat d'arribar a l'eternitat, la mort esdevé un dels moments més complicats d'assimilar pels éssers humans.
Vivim dins un gran rellotge que un dia s'aturarà, tot i això, pels altres les busques seguiràn girant en un moviment continu i esfèric, etern potser i inacabable. És això el més dur, entendre que el temps és relatiu, ja que és la mesura que cadascú posa per orientar la seva realitat i no tots els rellotges van començar a funcionar al mateix minut, sinò que cada vida va iniciar-se a un punt diferent, tot i que totes segueixin el mateix ritme, un tic tac orientador i incansable, guia d'una realitat comuna entesa per cadascú d'una forma completament diferent.
6 comentaris:
És interessant el post. M'ha agradat, això del gran rellotge, tens tota la raò. Tant de bo mai siguem immortals.
No, quin horror, t'imagines viure tota l'eternitat, quin avorriment! Llavors la vida deixaria de tenir valor, no? un petonàs, maco ^^
No sé, no sé. M'ha agradat el post, molt. Però hi ha un parell de cosetes que...
A veure, la frase aquella de Kant, doncs no. Què vol dir exactament que és una raó finita? Quan la raó de l'home ha assolit cap límit? Precisament, la raó no acaba mai d'arribar al seu límit...
I sí, l'home només és temps, però que aquest temps siga finit, no ha de ser trist. Que potser ens entristim perquè no som materialment infinits? O per què no vam viure en el passat? Doncs amb el futur igual. Hi haurà un futur que no existirà perquè jo no hi seré.
Un bes
Mai m'havia fascinat la filosofia (segurament per culpa de qui me l'explicava)
No hi havia pensat en la relació ésser humà - temps i aquesta entrada m'ha fet reflexionar-hi!
petó!
Efe, mira que em fas pensar i tot eh..m'agrada la gent amb criteri jaja a mi la frase de Kant no m'agrada gaire, però reflectia el que volia dir, que l'home està lligat al temps d'una forma completament immanent. I respecte això de no estar tristos per ser finits, doncs d'acord, si fóssim immortals quin sentit tindria la vida?doncs cap...bé, crec que reflexionaré més sobre el tema i faré més posts, que m'ha agradat :P un petonasso!
Ynos, la filosofia pot ser preciosa i un bon professor sempre motiva més que no algú que no té cap interès en que aprenguis, si tornes per aquí potser et trobes més posts com aquest :P un petó!
Publica un comentari a l'entrada