5 d’agost de 2007

Cansada


Cansada d'una vida que ha estones és massa feixuga, quan les promeses s'esvaeixen no queda res per endevant, només una profunda decepció i el sentiment de culpabilitat. L'angoixa, la pressió, la negativitat s'emporten tot allò que abans era fàcil d'aconseguir, aixeques el cap i veus que tot el que abans era sòlid s'ha sublimat, s'ha esvaït i et falten les forces per tornar a cercar-lo.
Cansada, tanques els ulls un cop més esperant tornar a ser el que eres abans, intentant retrobar-te per tal d'aconseguir quelcom que et faci sentir millor. Saps que està allà, amagant-se, però et manquen la força i l'esperança. M'agradaria poder-te fer somriure, dir-te que tot anirà bé, que no has de tenir por. Voldria tenir-te entre els meus braços per protegir-te, però resulta que no sóc prou forta i em veig incapaç de conhortar-te.

Escrit el 18-6-07

5 comentaris:

una lingüista elitista ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
una lingüista elitista ha dit...

Frapant... Per què és que m'hi sento força identificada...? Suposo que tots tenim moments d'aquests...! ;-)

Tals ha dit...

Suposo que gairebé tots hem sentit el mateix en un moment o altre i per això se'ns fa fàcil trobar-nos en paraules alienes, oi? un petonàs maca ^^

Jo Mateixa ha dit...

Ànims bonica, no desesperis, segur que les coses es calmen i acaben arreglant-se.

Com be dius tots hem tingut moments semblants, però cadascú els viu d'una manera o altre.

Un petonet dolcet i una forta i tendre abraçada, ànims!!!!!

Tals ha dit...

Les coses sempre canvien, quan estem malament sabem que tornarem a estar bé i quan estem bé sabem que haurem de tornar a estar malament. Ho sé i estic segura que és cert. Un petó maca ^^