1 de maig del 2007

Camins


Un dia més mil preguntes t'omplen la ment, sents que encara tot està per fer, la vida és un camí del qual mai arribes a veure el destí, tot i això segueixes caminant amb la mateixa força que el primer dia. Són molts els cops que has caigut, però sempre has pogut aixecar-te, has trobat una mà amiga que t'ha donat l'empenta que necessitaves, altres cops has sabut guarir-te tu sol les ferides i aixecar el cap sense deturar-te per mirar enrere.
La vida està plena de moments amargs i dolços, hores que passen tan ràpid com segons i minuts que semblen esdevenir hores. Tot és un continu canvi, ja ho va dir Heràclit, tot és un etern retorn com diu el nostre amic Nietzsche, tornem a caminar tot i saber que aviat caurem, la nostra fita es troba en algun racó d'aquest camí, aquella petita clariana a la qual encara no hem pogut arribar. Tot i això ja podem albirar la seva frescor, s'insinuen entre les branques dels arbres els rajos d'un Sol que ens dóna la vitalitat necessària com per estimar cada pas que fem, perquè cada gest, cada moviment, forma part de nosaltres; és això el que fa aquest camí únic, la certesa que és només nostre, el podem compartir amb aquells qui desitgem, però les experiències es gravaran en la nostra pell i formaran per sempre part del nostre jo.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Tals, quant de vitalisme concentrat en dos paràgrafs! Que potser es noten les recents lectures de Nietzsche a classe de filosofia? Quant al que escrius, i lligant amb el "tot passa, res no roman" (era així?) d'Heràclit, hi ha vegades que no sé on es troba la nostra fita. És finalista i, per tant, la trobem al final del camí? O potser no n'hi ha només una d'única i final sinó diverses i al llarg de tot el recorregut? Crec que em quedo amb la segona. Òndia, ara que hi penso, el teu text m'ha fet recordar la lectura de "L'Alquimista" d'en P. Coelho. Hi té res a veure?
Salut, filòsofa!

Tals ha dit...

Taranà, així m'agrada, que es noti que Nietzsche és especial! Encara no l'hem començat a classe, desgraciàdament, però sí que m'estic llegint la Genealogia per fer-ne un examen, cadascú pot escollir una obra moderna o contemporània, i estava clar que jo escolliria Nietzsche!
Sobre el comentari del text, no podem ser tan tancats com per pensar en una única fita, sinó que h ha moltes i diferents, algunes més pròximes, altres més llunyanes, però totes al nostre abast (visca l'optimisme). Sobre l'Alquimísta, sí que me'l vaig llegir, igual que el Zahir i em va agradar força, però la veritat és que ja farà un any d'això jeje! Un petonet maco!

efe ha dit...

Uff, Nietzsche i el Coelho al mateix post/ comentari. Si això fos en directe, vosaltres dos i jo arribaríem a les mans.

Tals ha dit...

Ei Efe, que jo ho he fet sense voler, que vol dir això d'arribar a les mans eeh que a les noies no se les pega eh, a més jo porto ulleres, així que sóc intocable!jaja gràcies pel comentari eeh :P

Uribetty ha dit...

Bona nit, (re)torno a passajar per aquí, jo no arrivaré a les mans, de fet Nietzsche m'agrada però això de Coelho...nooooo,no pot ser, mira que he llegit dos llibres seus, però no puc amb ell, s'haurien de cremar els llibres d'autoajuda.
Pot ser bo que aquestes '' experiències'' quedin gravades? A priori sí, però jo, ho dubto, tard o d'hora les dolentes emmergeixen i ja anem malament.
Una abraçada!

Anònim ha dit...

Ei ei, a veure, que quedi clar. Aquí, si algú ha tret a la llum en Coleho, he estat jo, per la qual cosa, si algú vol picabaralla amb mans que s'adreci a mi i no a na Tals, entesos? ;) Dit això, servidor, després d'haver llegit només un llibre d'aquest autor que tant sembla neguitejar alguns blocaires, també ja n'ha tingut prou. Ara bé, jo no diria que s'hagi d'entendre (com a mínim L'Alquismista, l'únic que conec) com a llibre d'autoajuda. Com a mínim, no em va transmetre pas aquesta sensació o intencionalitat en llegir-lo.

Tals ha dit...

Uribetty això de Coelho no t'ho perdonaré mai jaja és broma! jo m'he llegit l'Alquimista i El zahir i més que llibres d'autoajuda diria que són d'aquells que et posen de bon humor i et fan creure en els teus somnis, però vaja, com que a Nietzsche sí que el respectes et salves d'una bona bronca :P
Tarannà, tu et vols emportar tots els cops o què? ai, si cavallers d'aquests no en queden ja, home! Jo tampoc crec que sigui un llibre d'autajuda, però sí que et fa veure les coses més positivament. Home, el Zahir no està malament, una mica massa pastelós però vaja...això sí, prefereixo L'alquimista!
Un petó a tots dos i que hi hagi pau eh, que jo sóc pacifista, visca la no-violència!