11 d’abril del 2007

Mal humor

Perduda entre versos d'un poeta fins fa poc desconegut, confosa entre pensaments d'un filòsof que sempre he admirat en la distància, abrumada per la bellesa de tantes obres d'art que dia a dia se'm presenten... em continuo preguntant, perquè no tenim temps de païr tot això? perquè no em puc permetre el luxe de llegir els meus apunts de filosofia per pur plaer? Estic farta, n'estic farta d'aquesta educació, no vull que m'ensenyin a memoritzar i vomitar! Cada dia tinc menys ganes d'anar a l'escola i no perquè no m'entusiasmin algunes assignatures sinò perquè no suporto com estan plantejades, creus que aprendré art per memoritzar-me 6 o 7 obres que penso que poden caure a l'examen? ja se que això no és estudiar bé però com puc estudiar bé si ni tan sols està ben estructurat el curs, si ni tan sols tu m'expliques l'obra ordenadament tal com jo l'hauria de fer a l'examen? això és cada cop més insuportable, hi ha dies que tinc ganes de quedar-me a l'autobús unes parades més i anar a la platja a llegir tranquil·lament, al menys d'aquesta manera tindria temps per analitzar tota la informació que intenteu ficar-me al cap d'una manera lògica. Ho sento, però avui s'ha acabat la meva paciència, no més matemàtiques entre crits, no més classes d'història mentre la gent de l'última fila juga amb el mòbil...d'això en dieu aprendre? em pregunto què passarà dintre de 10 anys si la ESO ja ha fet tot això; després penso que millor no plantejar-m'ho gaire, que és tot molt trist, entre nens i nenes que escriuen els infinitius sense r (a(h)i(r) vaig canta(r)) i que competeixen per veure qui porta la samarreta més cara...
Sempre ens quedarà la filosofia, gràcies Enric!

9 comentaris:

efe ha dit...

Et puc parlar en tant que persona gran. és que ja sé que fa ràbia.

Per a les persones que fan d'aprendre una forma de vida, l'escola i l'aprenentatge no van junts. De vegades coincideixen i de vegades l'escola ajuda. però no necessàriament han d'estar relacionades. Cal aprofitar allò que l'escola t'ajuda. Les escoles posem per cas et poden donar sistematicitat, etc. Però cal aprendre a soles. Cadascú aprén unes coses, oi? Si no més que aprenentatge seria adoctrinament.

Anònim ha dit...

Com bé dius, això no és aprendre, és passar l'estona. No sé què pot haver passat ni si et dirigeixes a algú en concret, però la resposta l'has donada a les primeres línies: "no tenim temps". Com més, menys. És cert que es poden retreure actituds, sistemes (no m'agrada culpar els professors), mentalitats, però tot està connectat, així que sóc pessimista.

Canviant de tema, m'has fet pensar en un amic que la millor assignatura que duia era filosofia. No estudiava, ho llegia captava la idea i després ho explicava amb les seves paraules barrejat amb el que ja sabia de forma autodidacta. Amb les matèries, el suficient per anar tirant, sense preocupar-se (almenys ho semblava). La veritat és que l'envejo, tan debò em pogués prendre així les coses, sense pressió.

Uribetty ha dit...

El sistema educatiu actual és una merda, i de les grans, i això que és l'únic que hem conegut.
El cert és, com dius, que no s'ensenya cultura, sinò que s'ensenya a memoritzar, i això no serveix per res, crea inútils per una societat cada cop més inutilitzada, però el més curiós és que una gran part - i segurament ho hem experimentat tots - d'aquesta gent és feliç amb la seva ignorància, això sí, no entenen que ser ignorant és ser idiota.
Salutacions companya!

iruNa ha dit...

Bé, em sembla que no cal dir que estic totalment dacord amb el que s'està dient per aquí! L'educació hauria de ser la base per crear una societat més conscient. I no només parlo de l'educació a l'escola, sinó també a casa, amb la família (que els pares també tela eh?!) Però per desgràcia tot està tenyit sota un tel d'apatia, tot està somort, adormit... i no m'estranya, quins valors es destilen per tot arreu?
Però bé, no siguem tant pessimistes, que mira... si més no tu i uns quants que voltem per aquí no estem tant sedats com la majoria. I si em permets un consell, enfada't tot el que necessitis, crida, despotrica i queixa't als professors si fa falta, però no deixis d'anar a l'escola. Agafa-t'ho com un formalisme, com quelcom que has de passar, intenta extreure el millor que puguis i la resta cuina-te-la tu mateixa que segur que et surtirà molt més bó!!!
una abraçada reina, i no canviïs!!!

Tals ha dit...

Bé, us contesto un per un però ja veig que a vegades els meus rampells donen bons temes i tot, jaja!
Efe, potser tens raó, sóc d'aquest tipus de persones i no puc evitar decepcionar-me. Ja sé que moltes vegades has de ser autodidacta i aquestes coses però el que em fa ràbia és que amb les seves tonteries no et deixen temps ni per a això! Un petó, gràcies per mostrar que hi ha gent més gran que també ho veu així.

Tals ha dit...

Subraya, va dirigit a unes persones concretes i alhora no, vull dir que quan parlava de certes actituds em venien al cap persones que conec i tinc a classe (tant professors com alumnes) però també suposo que aquesta imatge es repeteix a gairebé totes les aules, és això el que la fa més trista. Respecte això del noi que duia bé la filo, no m'estranya, en el fons és d'això del que es tracta, de llegir, entendre i interpretar, és per això que m'encanta! Un petonet, maco ^^

Tals ha dit...

Uribetty, totalment d'acord, és això el que volia expressar amb el post, no crec en l'ensenyament de menjar i vomitar, suposo que tu tampoc :P a més a més, pel que es veu i com tu dius, l'ignorant és feliç, se sent complet en la seva preofunda ignorància i no es preocupa per saber més..vaja que trist, no? un petonet!
Iruna, totalment d'acord si l'educació és la base i està així, què passarà dintre d'uns anys? cada cop la gent és més passota. er cert, gràcies pels consells, tens tota la raó a més, jo dic aquestes coses quan estic enfadada però després no les faig perquè sóc massa responsable jajaja un petonet, senyoreta tossuda :P (ja saps que ho dic en broma, ep!)

Anònim ha dit...

El gran problema que hi ha en l'educació, com tantes vegades us he comentat, és que les grans decisions educatives les prenen els polítics, que no tenen ni idea de pedagogia. Estem esclavitzats als programes, que ens obliguen a impartir una sèrie de conceptes tant si vols com si no. És cert que cal intentar ser didàctic -a fe que ho intento!- però sense abandonar el rigor. M'encantaria poder fer un curs sense explicar John Stuart Mill i poder-me concentrar en Schopenhauer, Kierkegaard, Nietzsche o Sartre, però és impossible (sort que Nietzsche sí surt a les PAU). Esclaus dels polítics, dels programes i còmplices de l'estupidesa.

Gràcies per les gràcies, Tals!!!

Tals ha dit...

Ja ho entenc, que la culpa no és dels professors, però et puc assegurar que en molts casos tampoc no ajuden a que la cosa vagi millor, desgraciàdament. Per cert, a mi també m'agradaria saltar-me Mill, em sembla que ha de ser una mica "xorra", jo te'l canvio per Sartre quan vulguis jaja! Gràcies, Enric, tan de bo tots fossin així!