29 de desembre de 2006

Vida


Podia sentir la vida bategant dins seu, era meravellós notar cadascun dels seus moviments, saber que estaven units per un lligam que mai ningú podria trencar. Cada dia pensava en ell, en la seva arribada i els canvis que suposaria per a la seva vida. No tenia por, se sentia ferma i madura, prou valenta com per a enfrontar la novetat que tot allò implicava.

Sabia que els unia un lligam que ningú podria trencar, a cada minut prenia consciència del petit ésser que creixia dins seu i que estava a punt de néixer. Ella ja esperava joiosa el moment de veure’l, estava impacient, volia que arribés aviat el moment d’acaronar-lo i portar-lo als seus braços.

Ja feia vuit mesos que l’esperava, havia preparat amb il·lusió la seva arribada, tot estava preparat. Ara només quedava esperar a que el temps passés i arribés el moment de tenir-lo amb ella, de veure el color dels seus ulls, la claror de la seva pell, el tacte de les seves petites mans. Tenia un llarg mes per endavant i volia gaudir els últims dies amb ell dins del seu si matern.

Dedicat a l'Alex, que aviat arribarà.

3 comentaris:

iruNa ha dit...

Ostres, encara no he tingut el plaer de tenir una criatura però si realment és així com ho descrius... m'estan entrant unes ganes!! (encara no iruNa, encara no.. jeje)
Enhorabona i a disfrutar-ho al màxim, segur que l'Alex serà guapíssim!!!

Tals ha dit...

Nooo que el fill no serà meu, dona, que només tinc 17 anys XD però ma cosina ara tindrà una criatura que es dirà Alex i vaig suposar que li podria dedicar un post pensant com es sentiria ella xD
Gràcies pel comentari, Iruna, si t'entren ganes tu ja en pots tenir, ja, jo em penso esperar encara ehhh xD Petons, maca^^

iruNa ha dit...

Collons tal!!! quin espant, em tenies ben enganyada eh?! resulta que jo ja et feia mama!!! jejeje
bé, si més no ja t'asseguro que has copsat a la perfecció el que sent ta cosina!!!
però tu jo ens podem esperar encara uns anyets eh?!?!
una abraçada!!