7 de novembre de 2010

Això no és una tornada

Les conseqüències que et regalin una Moleskine preciosa:

1-11-10

Sigui com sigui, ara sé què és allò que espero, quins dies del calendari són aquells que vull allargar i quins escurçaria fins que esdevinguéssin anècdota. I així, jugant amb el temps, passo els dies entre un munt de tasques pendents i ajornades, pensant que en algun moment tindré un segon per a aturar-me i agafar aire. Mentre aquest moment no arriba, somio viatges, m'aturo mirant els avions, omplo llibretes per a estrenar amb sentiments també nous de trinca. I m'adono que el moment ha arribat, que per fi he canviat, justament quan més necessitava fer-ho, després de l'hivern més llarg de la meva vida.

Ara, a la tardor, ja no espero veure arbres amb fulles de colors, sinó que només penso a conservar una mica de calor, la suficient com per a que el cos no s'endureixi per l'efecte del vent gelat. Així, vaig teixint metàfores mentre fico les mans a les butxaques en caminar pel carrer. De tant en tant, em fixo en la sortida del sol. Altres cops busco la lluna, esperant que torni a emparar-me com va fer l'any passat.

Després de tot, penso, mai hagués imaginat que ara em trobaria aquí, pensant en països llunyans, somiant en tornar a marxar o en, si més no, tenir aquí tot allò que més es troba a faltar. I encara que no sàpiga com ha d'acabar aquest relat, tinc ganes de viure'l. Ara. Ja.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Taaaaaaaals!!! Oh, quina grata sorpresa de diumenge! Ja no t'esperava aquí, ens ho vas dir molt clar, però no puc amagar l'alegria que em fa llegir-te.

No sé si estar content o trist pel que escrius, però. En alguns moments em sembla que estàs sortint d'alguna cosa dolenta, potser entrant en alguna de bona. Però hi ha pesar en les teves paraules, suposo que encara queda molt per curar. T'animo a que ens en facis una mica partícips, tant de bo puguem seguir llegint-te, i si pot ser amb bones històries millor que amb dolentes.

Ben...llegida?

Striper ha dit...

Es lo important tenir ganes, voler i tirar endavant ..

Natalia Rodríguez ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Tals ha dit...

Ei, nois! gràcies per escriure, és bonic retrobar-vos. Tot i això, no crec que torni, sinó que si algun dia escric alguna cosa a la Moleskine i al rellegir-ho ho trobo encertat, potser ho penjo aquí ;)
De totes maneres, gràcies, de debò!

Ah, Xexu, és positiu, només que falta temps per pair-ho (com sempre quan es tracta de mi :p). Però això ja s'arreglarà ;)

Tals

zel ha dit...

Jo també m'alegro de trobar una nova anotació... un petonàs!