Un cop ets a l'abisme, només saps que no veus res clar ni distint. Només ombres, fantasmes que s'esvaeixen quan la mà ja és a punt d'atrapar-los. I el buit infinit i immens que tot ho envolta. Res més.
El que trobeu aquí és el que jo sóc a les nits, a destemps, en moments d'incertesa o d'encontre amb el món.
Suposo que, entre moltes altres coses, som el que escrivim.
2 comentaris:
Res mes, exacte res mes.Per sort de vegades podem sortir del abisme.
l'abisme atrau
Publica un comentari