12 de desembre de 2009

Poesia?

He començat a llegir poesia, potser és perquè per primer cop he après a buscar-me entre versos de desconeguts, potser perquè fins ara no havia arribat el moment de veure més enllà, d'intentar copsar allò que em creia incapaç de comprendre.
I aleshores em pregunto si els lectors també tenim un dret sobre l'obra, penso en tots aquells poetes anònims que trenquen llibretes plenes de paraules que mai ningú podrà llegir. Perquè potser tots aquests haikús, sonets o rimes oblidades guarden la salvació d'algun de nosaltres, podem ser egoistes amb la genialitat? Hi ha poemes que semblen crits enmig de la nit, potser perquè cerquen uns ulls atents que tinguin una mirada neta, potser perquè de tant purs, semblen anar més enllà del paper on són escrits. Sigui com sigui, hi ha poemes -potser pocs, potser molts- que són vida, experiència, saviesa, poemes que són petites dosis de genialitat i que es perden sense arribar més enllà del seu autor, transformat en l'únic lector possible. I a mi em sap greu, em preocupo per la sola possibilitat que algú es vegi privat de llegir aquell poema que està esperant, uns versos que necessita per trobar-se, per pensar-se. Perquè quan no trobem les pròpies paraules per (d)escriure'ns, necessitem llegir-les a través d'un altre.

2 comentaris:

Striper ha dit...

Jo enrtre elñs llibres de poesia que tinc tinc alguns que semvlaven fets per escriure impresions i anotacions es una manera activa de vcompartir i gauir de la poesia,

Efrem ha dit...

Quan no trobem les pròpies paraules per descriure'ns... Don't stop the music!! ;D