8 de novembre del 2009

L'home i el mar. Baudelaire

Home que ets lliure, sempre t'agradarà el mar!
El mar t'és un mirall; i l'ànima et contemples
en l'infinit desplegament del seu reflex;
el teu esperit no és un abisme menys cruel.

T'agrada submergir-te al si d'aquesta imatge
de tu mateix; l'abraces amb braços i mirada,
i el teu cor es distreu del propi remoreig
en sentir aquesta queixa indomable i salvatge.

Sou l'un i l'altre tenebrosos, discrets: ningú
no ha penetrat, home, el fons dels teus abismes,
ningú no et coneix, mar, les riqueses més fondes:
amb quant de zel guardeu vostres secrets!

I malgrat tot, fa segles innombrables
que us baralleu sens treva ni cap remordiment;
així estimeu tots dos la mort i el carnalatge,
eterns lluitadors, germans molt implacables!

Baudelaire. Les flors del mal. Traducció de Jordi Llovet

4 comentaris:

Efrem ha dit...

Oh, quina brutalitat de poema!!! M'ha recordat com quan era petit lluitava amb el mar, desitjava que vingués una onada prou forta com per tombar-me, el pegava com esperant que es piqués i me la tornés...Santa innocència!

Avui se m'ha acudit el que vull que hi posin en la meva tomba, i té molt a veure amb el mar:

I ara mateix,
creiu-me, sóc flotant
al marejol perfumat
d'onades dolçes.

Benjamin en va parlar, de Baudelaire, vaig resumir tot el que en deia en això:

El públic de Baudelaire no ha canviat tant del nostre, una mica més avançat, en el sentit que les seves necessitats bàsiques estan més ben covertes i no cal treballar tantes hores; però tot i així hi ha un esperit universal que es posa de manifest en fer esment al concepte d'Spleen. Benjamin en diu del públic de Baudelaire el següent Llur força de voluntat i també llur capacitat de concentració curtegen; prefereixen els plaers sensibles, i coneixen l'esplín que lleva l'interès i la receptivitat. Oh, l'evolució pronosticada de l'aura de la multitud s'ha ben bé acomplert, ves que no sigui aquest el sentit de la vida, el temps perdut. El sentit roman, no des de les altures filosòfiques, ans des del subterràni París -o Barcelona- essent igual de potent: impotent, només com a descripció. I tornant a Benjamin, creu que el públic de Baudelaire va venir més en hordes, temps enllà de la seva mort, molt després. L'experiència uneix el passat col·lectiu amb l'individual a partir de la conjunció de "determinats continguts", les dues memòries es trobaven especialment en aquesta conjunció en els cultes, festes i rituals, portant un record involuntàri a partir d'un acte inconscient pel que fa als seus efecte profunds (unió d'aquestes dues memòries) però voluntàri. En la poesia de Baudelaire, hi veu Benjamin, una interpretació de l'home de ciutat, la fi banal del qual és el destí del minaire; hi veu els estigmes que produeix en l'amor la vida en la gran ciutat. Benjamin dissenteix profundament de la interpretació de l'home de ciutat vist com a dardaire de Baudelaire, segons el nostre autor l'home de la multitud ciutadana no pot ésser comparat amb el dardàire degut a la gran diferència que suposa el fet que en l'home de la multitud s'hi ha fet un lloc maniàtic el costum tranquil -costum, hem de suposar, que no té el dardaire. El confort isola però també proporciona als seus usufructuaris al mecanisme social (tan important). El desig acomplert és la corona donada a l'experiència. En la bellesa apareix el valor cultural de l'art, les correspondències són dades del record, dades històriques i fins i tot també de la prehistòria, en aquesta correspondència hi ha identificada una vida anterior que és la que fa grans i plens els dies de festa, sovint molt marcats per ideals que són els que expandeixen la força del record, això és el contràri de l'esplín del que parla Baudelaire i que Benjamin es fa seu, l'esplín que amuntega els segons.Segons aquests que careixen de tota història però on la percepció és aguditzada. Benjamin també observa com Baudelaire es gira en contra de la multitud d'una manera aírada, com si caminanés contra vent i pluja; aconseguint, però, així, assenyalar el preu que costa la sensació de modernitat, a saber, la demolició de l'aura en el xoc dels fets viscuts.

Tals ha dit...

GRÀCIES. Això és bloggejar, sí senyor!!!! feedback :D
Sabia poc de Benjamin-Baudelaire, gràcies! Jo just estic llegint les Flors del Mal i amb les classes de literatura crec que estic començant a entendre coses, l'spleen, l'ideal, l'home burgès, la ciutat, l'amor, la fugida, la malaltia...BAUDELAIRE :D

Tals ha dit...

PD: El meu epitafi també tindrà a veure amb el mar...

Striper ha dit...

Un poema historic i bestial.