13 de novembre de 2009

Recull de poesia de M. M, Marçal

Aquí us deixo els poemes que més m'han agradat o impactat de l'Antologia de Maria-Mercè Marçal

Company, mosseguem la vida!
Que l'amor ens ragi els llavis:
Farem un pacte de sang
quan lluna plena s'ablami!

Farem un pacte de sang,
una conjura de ràbia
que ens faci estalvis del seny
que ens té la soga filada!

Company, mosseguem la vida
sota la lluna granada.

....
Mai cap amant no ha gosat arribar
al lloc extrem des d'on tu m'acarones.
De dins enfora, amor, sento les ones
i em faig areny i duna i penyalar.

Serra i record de demà, mans enceses
pel risc, mirall de l'ombra de l'ahir
que et congrià i et féu hoste de mi,
jo visc en tu, en les teves escomeses.

Tu vius en mi i et mous pel clos comú
-aigua a l'aguait de les veus de la terra
que esborra amb sal el rastre de la guerra-

¿Sents el llevant com temps, cor dejú,
els molls remots on l'urc se'm desaferra?
Creixent en tu, la mar i jo som u.

...

M'he mirat al mirall i et veig a tu
-i no hi fa res que el trenqui en mil bocins-.
Ja no sé pas on són els meus confins:
Cada esvorall de vidre ens és comú.

I miro ara el pany de la paret -nu
de signes, de paraules, de camins-
que resta al meu davant, feu de ningú:
No hi ha reflex que em xucli, nit endins.

La lluna absent signa aquest cel opac:
Sols brilla, a trenc de pedra, cicatriu
en forma de corbella, un rastre viu
de sang, que arrisca un suïcida escac.

i mat la teva ombra que sorgeix
fit a fit dels meus ulls i em repeteix.

...
Llenço el teu nom als peixos,
Mai, perquè el trobin
fet carn i sal i aigua
els meus hams de demà.

3 comentaris:

Striper ha dit...

Un acurat i bon recull.

Efrem ha dit...

Ua, són bons, i com es nota la feminitat en els poemes! El primer i el del mirall els millors. Quins poemes..! Després diran que enamorar-se només serveix per patir, però collons, poesia d'amor = gaudir!

Imeyne ha dit...

Aquesta dona em recorda taaant a tu...