3 de setembre del 2009

Kundera. La insostenible lleugeresa del ser

"Només la casualitat pot ser interpretada com un missatge. Allò que s'esdevé necessàriament, allò que és esperat i es repeteix quotidianament, és mut. Només la casualitat ens parla."

"Perquè les qüestions veritablement serioses són només aquelles que fins i tot un nen pot plantejar. Tan sols les qüestions més ingènues són realment importants. Són preguntes sense resposta. Una pregunta sense resposta és una barrera impossible de travessar. Dit en altres paraules: precisament les preguntes que no tenen resposta són les que delimiten les possibilitats de l'ésser humà, són les que tracen les fronteres de la nostra existència."

"Ja he dit que les metàfores són perilloses. L'amor comença per una metàfora. Dit d'una altra manera: l'amor comença en el moment en que una dosa s¡inscriu amb una de les seves paraules en la nostra memòria poètica"

"Pot ser que totes aquestes qüestions que interroguen l'amor, que el mesuren, l'analitzen, l'examinen, l'interroguen, també el destrueixen abans no pugui germinar. Pot ser que no siguem capaços d'estimar precisament perquè desitgem ser estimats, perquè volem alguna cosa de l'altre (l'amor), en comptes d'acostar-nos-hi sense exigències i no voler res més que la seva simple presència."

"El temps humà no gira en cercle, sinó que avança en línia recta. Aquest és el motiu pel qual l'home no pot ser feliç, perquè la felicitat és el desig de repetir."

"Ara experimentava la mateixa mena de felicitat i la mateixa mena de tristesa que aleshores. La tristesa significava: hem arribat a la última parada. La felicitat significava: estem junts. La tristesa era la forma i la felicitat el contingut. La felicitat omplia l'espai de la tristesa."

KUNDERA, Milan. La insostenible lleugeresa del ser.
Molt recomanable, un dels millors llibres que he llegit -encara no l'he acabat.

5 comentaris:

Sergi ha dit...

Jo l'he llegit aquest mateix any, i el vaig trobar massa per mi. Al principi semblava que m'enganxava, però després se'm va tornar massa delirant. Espero que a tu et segueixi agradant fins el final.

Tals ha dit...

L'he acabat avui. Sí que té moments una mica surrealistes, però estan justificats i el que més m'agrada és l'equilibri entre els personatges, la lleugeresa, la insostenibilitat, el temps feixuc, la vida que corre. Trobo que és molt molt bo, ell mateix a vegades feixuc i a estones lleuger.
Un petó!

Ferran Caballero ha dit...

El meu prefe! El meu prefe prefe! Quina ilu que t'hagi agradat, tu que ets dona de criteri sensat!

Striper ha dit...

Tot un clasic

Quim ha dit...

El millor llibre de Kundera. Aquest i la inmortalitat.