27 de juliol del 2009

desordre

Dins la ciència també s'hi amaga cert desordre, ja ens ho fa pensar el segon principi de la termodinàmica, tot tendeix a l'entropia, la matèria es mou i per això canvia d'estructura, i aquesta estructura és cada cop més desordenada (o desendreçada). No sé gaire de física, el meu nivell científic és bastant baix, però hi ha alguna cosa en aquesta teoria que m'atreu, que em fa pensar i interessar-me per coses que, de lluny, hauria pensat que eren ben avorrides.
I potser és perquè és molt humana, per les contradiccions que tots som, per la tendència que tenim a moure'ns, a canviar, a no mantenir res com era abans. La matèria tampoc és perfecta, tampoc és estable, potser és humana, massa humana. O potser els límits de la nostra ment són els que ens ho fan concebre així. De fet, són coses que encara no he pogut comprendre, tinc 20 dies per fer-ho, espero poder donar-vos les raons aviat.

2 comentaris:

Efrem ha dit...

Desordre: la meva habitació. O el cap de qualsevol persona amb massa sentiments, les emocions acaven essent rius desbordats que destrossen qualsevol paisatge d'estructura mental... Em fan pena. Quin fart de patir! El desordre és penós, la meva habitació em fa pena perquè és un desordre. Però enamoren, les persones desborades d'emocions enamoren, com els paisatges salvatges, i els animals i com la meva habitació (paisatge salvatge segurament ple d'animals).

I tornant al fil... per mi la matèria és perfecta, osigui és matèria, com podria no ser perfecta? És ja esdevinguda així des de la fi dels temps, energia, perfecció, déu, tot!

L'ordre s'estableix amb les equacions matemàtiques, la resta és filosofia barata.

Sergi ha dit...

El concepte d'entropia, com tots els de termodinàmica i de física en general, tindria poc sentit si no ho associéssim amb el desordre, que és un concepte que fa molt senzill d'entendre aquesta llei, i que la fa fàcilment aplicable a la vida quotidiana.