27 de juny de 2009

I ara

Canviem i anem deixant darrere nostre el rastre de tot allò que un dia vam ser. Vindran altres que ocupin un lloc semblant al nostre, seguirem caminant i ens trobarem aquells en qui ens emmirallem, ens buscarem a les seves mirades i llavors sabrem que tot va bé. Que aquest canvi és natural, que el que ells han estat és el que ens toca ara esdevenir a nosaltres. I no, no tindrem por de dir "hola" i començar de nou, aquest cop des d'una nova perspectiva, amb més maduresa i amb la seguretat d'una felicitat que ens espera. Anem-hi, caminem entre taules i desconeguts fins arribar al futur, que ja és part del nostre present en tant que imatge, esperança i il·lusió.

(avui estic publicant esborranys perduts i oblidats)

PD: del 27/5/09