24 de maig del 2009

Rellegint Niebla


"Los hombres no sucumbimos a las grandes penas ni a las grandes alegrías, y es porque esas penas y esas alegrías vienen embozadas en una immensa niebla de pequeños incidentes. Y la vida es esto, la niebla."
Niebla. Unamuno

Fugim d'allò que ens pot fer mal i ens amaguem a la quotidianitat, creem plans, ocupacions i projectes per tal de no pensar en el pes que ens angoixa avui i que potser demà desapareix sense que en tinguem consciència. Amaguem-nos, doncs, en una eterna espera del demà, perquè aquesta fe, que ara anomenem esperança, és la base que possibilita que demà torni a sentir que val la pena llevar-se i sortir del llit. Correm cap a l'endemà.

4 comentaris:

Striper ha dit...

Sempra es bo rellegir els clasics.

estrip ha dit...

que maco que és rellegir, és com si hi hagués menys boira.

Sergi ha dit...

I no seria més normal que ens enfrontéssim a les preocupacions i no intentéssim mantenir-nos ocupats per no pensar-hi? Sí, ja sé que és molt fàcil de dir, i t'asseguro que no sóc jo qui ho practica, però hauria de ser així, no?

Imeyne ha dit...

Fem un present més fàcil! no val la pena torturar-nos i abaixar el cap sabent totes les coses boniques que hi ha...
Petons, bonica