Perdoneu que aquest blog hagi perdut el ritme, però em sento soterrada sota les lleis de la Facultat, la UB i altres organismes que fa tres o quatre nits que llegeixo intentant trobar algun forat que, obviament, no existeix. Els dies els passo entre la biblioteca, el bar, la sala dels dinars, les classes d'alemany, la feina i de tant en tant, els despatxos dels professors buscant ajuda per resoldre el desgavell de la Facultat. Estic abatuda i ja sense esma, prometo un article amb cara i ulls sobre Montaigne aviat, li podeu donar les gràcies a Zweig.
Júbilo
Fa 1 dia
5 comentaris:
què dius dona, tots aquests pensaments sobre la universitat, formen part del aprenentatge de filosofia.
Estàs construint!
Ara suposo que podras gaudirvdeuns dies de vacances, relaxat.
A part de que el que diu l'estrip és cert, ara estàs treballant per una cosa interessant, i si se t'acumula la feina és normal que no et concentris en coses com el blog. Però si parlem de ritme, em sembla que ara escrius més del que ens tenies acostumats darrerament.
Oh, jo estic llegint el mateix, la, diguem-ne, biografia de Montaigne escrita per Zweig.
Ànims! Aprofita ara que ve la Setmana Santa per poder "gaudir dels petits moments que ens regala la vida" encara que només sigui una mica! De segur que en sortirà alguna cosa fantàstica ;)
Publica un comentari a l'entrada