2 de gener de 2009

CALÇOBRE

Perquè escriure és també donar un sentit al món

I salvar del neguit un temps mortal absurd

Persever en la nit tot cercant fervent mots

Que emotius m'apuntalin fets versos la vida

Ponç Pons

3 comentaris:

Efrem ha dit...

Intentar reproduïr vivències i així tenir una excusa per allargar les nostàlgies.

Striper ha dit...

Escriure a vegades es veure el que sentim, a vegades no es suficient amb sentir-ho.

iruNa ha dit...

No és la primera vegada que publiques algun post amb textos de Pons i certament, sempre són una delícia. Aquest especialment, perquè tots els que estem per aquí sentim una necessitat especial d'escriure... si no no tindriem un blog oi? jeje...
Aix... no sé què dir davant d'aquestes paraules! seguiré cercant les meves pròpies!

Per cert, t'he deixat algun comentari en posts anteriors... t'ho dic perquè sé que si no no te n'enteres... jeje
Sento no comentar-te sempre, però vull que sàpigues que continues essent una de les meves preferides, una d'aquella llista d'íntims que em desfan el cor de tendresa!
una abraçada moooolt gran guapa!