30 de juny del 2008

Nietzsche

"Nosotros, los que conocemos, nos desconocemos a nosotros mismos: y por buenas razones. Nunca nos hemos buscado; ¿cómo podría suceder que un día nos encontrásemos? Con razón se ha dicho: "donde está vuestro tesoro, allí estará también vuestro corazón"; nuestro tesoro está donde están las colmenas de nuestro conocimiento. Siempre estamos en camino hacia ellas, como insectos voladores natos y recolectores de miel del espíritu; preocupándonos tan sólo de una cosa: "de traer algo a casa"."
Friedrich Nietzsche. La genealogía de la moral. Prólogo



Quan et manqui la llum, busca a Nietzsche, ell et mostrarà quina és la teva foscor real.

29 de juny del 2008

Benvinguda

Tenim un nou membre a la família, és una gateta de 6 anys que pertanyia a un familiar, ara ens la quedem nosaltres perquè ell marxa a viure a una altra ciutat i no la pot portar allà. Esperem que estigui contenta de viure amb nosaltres ^^

20 de juny del 2008

Maquiavel

«Porque de los hombres se puede decir en general lo siguiente: que son desagradecidos, volubles, simuladores y disimuladores, fugitivos de los peligros, ávidos de ganancias, y mientras les haces el bien, son todo tuyo, te ofrecen la sangre, sus propiedades, su vida, sus hijos, como más arriba dije, cuando la necesidad es lejana; pero cuando la necesidad se acerca te abandonan», El Príncipe, capítulo XVIL


L'antropologia de Maquiavel es basa en la concepció de l'home com un ésser que ha de guiar-se per la virtut, però aquesta no l'hem d'entendre des de la concepció cristiana, sinó des de la romana; la virtut és, docns, la força, el poder de ser capaç d'arribar als fins desitjats. Els homes són malèvols, per això no importa mentir o imposar-se per la força de la violència; l'ésser humà és avar i ambiciós, vol aconseguir riquesa i poder, per això el Príncep ha d'imposar-se utilitzant qualsevol de les seves armes per tal de mantenir el seu mandat. La millor arma no és únicament la força, sinó que també és important l'astúcia; Maquiavel mostra això dient-nos que el Príncep ha de ser com un lleó i una guineu, ha de tenir astúcia i també força, no ha dubtar en el moment d'utilitzar-les, ja que les necessita per tal d'aconseguir els fins que s'ha proposat, encara que la fortuna li sigui adversa. L'home és un ésser lligat a les seves passions, no pot desfer-se d'elles, per això repetirà els mateixos errors cíclicament, de manera que no té una gran llibertat i tendeix a la maldat, per això Maquiavel tolera que el Príncep utilitzi l'engany i les males arts per tal de conservar el seu poder.
Per entendre la imatge del Príncep i la visió política que Maquiavel dóna al llibre amb aquest nom, cal primer veure quina és la seva visió de l'home. La frase que ha fet conegut a Maquiavel ha estat aquella de "els fins justifiquen els mitjans", tot i que en cap moment es troba en la seva obra. Tot i això, cal reconèixer que aquesta és la idea que ell defensa, però molts cops s'ha malinterpretat perquè no es coneix tot el transfons que té aquest autor: la virtut, la fortuna, el moviment, l'ambició... totes aquestes idees justifiquen el pensament de l'italià, ja que mostra una circularitat que dóna sentit complet a la seva filosofia. Ell no es planteja en cap moment la bondat o la maldat de l'home, des d'un bon principi el caracteritza com un ésser ambiciós, avar, desagraït, de manera que l'únic que es pot jutjar és si el resultat de les seves accions s'avé amb allò que s'havia proposat abans de realitzar-les. El vertader valor de l'home es troba doncs en la seva força, en la capacitat que ha de tenir per aconseguir allò que és el seu fi, encara que la fortuna no l'acompanyi. És en aquest sentit que l'important és aconseguir el fi, no els mitjans utilitzats.

17 de juny del 2008

Disculpes i parte

Certament tinc això molt abandonat, però la feina i la uni, sobretot, no em permeten fer molta cosa més per aquí. Ara només em queda Heidegger, el gran monstre de la filosofia, i haver d'estudiar-lo en dos dies no és un consol gaire gran. Ara bé, aquest curs he demostrat que tinc un major nombre de miracles a l'any que la verge de Fàtima jaja i que res és impossible a aquesta carrera boja per no arribar l'última a totes les entregues de treballs.
A destacar aquest any: les Històries de la Filosofia del Renaixement, l'Antropologia i la Filosofia de la Cultura
- Treball de Maquiavel
- Exàmens del Granada
- Classes Morey
- Treball sobre Benjamin i el concepte d'aura a la fotografia
- Preparació examen Feuerbach
- Primera trobada amb Heidegger, encara que sigui mig a les fosques

Balanç del primer any de carrera: positiu, però esperem que la cosa millori en exigència i temps de dedicació. Desitjant arribar a Filo de la Història Moderna.

6 de juny del 2008

Atget: pintura i fotografia




Atget era un fotògraf francès que va viure a cavall dels segles XVIII i XIX, la seva fotografia destaca per ser una descripció dels carrers de la ciutat de París buida, sense que cap persona aparegui a les imatges. Cal analitzar aquest fet: Atget volia ser pintor, però no va tenir sort per aconseguir-ho, per això va decidir dedicar-se a fer encàrrecs als pintors, que desitjaven poder tenir les imatges fidels de monuments, carrers i estàtues de la ciutat per a poder incorporar-los a les seves obres. Així doncs, amb Atget la fotografia va ser utilitzada com a complement de la pintura, era aquell accesori que feia més senzilla la feina de l'artista. Cal preguntar-se si en aquest cas la fotografia era art o només un document amb una certa utilitat, ell no és considerava un artista, sinó que creia que només reflectia l'existència d'un París canviant, retratat per una càmera fotogràfica que no afegia ni treia res, només plasmava talment la realitat. Tot i aquesta visió del protagonista, ara es defensa que Atget va ser l'inventor de la fotografia tal com la coneixem avui, la fotografia de l'instant, del retrat de la realitat, que no substitueix la pintura sinó que crea una nova vessant artística que encara ha de ser desenvolupada. Sigui com sigui, la seva obra ens mostra un París que ja no podem retrobar, va copsar en el seu moment l'instant del canvi de la ciutat, que mai tornarà a trobar-se amb aquesta buidor.
Us deixo amb algunes de les seves fotografies: