5 de febrer de 2008

Aforisme

L'home camina cap a un futur incert intentant oblidar el destí inexorable de la seva mort. L'única cosa de la qual podem estar segurs és la primera que volem deixar de recordar.

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Potser és perquè ja està fet, ja sabem que ha de venir, no cal pensar-hi més. Ara, les coses que encara no sabem del cert ens preocupen molt més. Som patidors de mena.

Striper ha dit...

Sempre fuguim d'allò que desconexem com la mort.

iruNa ha dit...

Si, sabem que hi és, sabem que tard o d'hora ens arribarà l'hora, sabem que és la única cosa segura que hi ha la vida... però no coneixem la mort, és completament desconeguda. Ronda pel nostre voltant, la veiem dia a dia, però no la podem experimentar fins que ens arriba. La podem veure als ulls d'un altre però no podem saber què sent. En aquest sentit no estic massa dacord amb això de "recordar"... no podem recordar una cosa que no coneixem, que no hem experimentat. Tenim el coneixement de la mort però no la consciència!

Vier ha dit...

Merda, tot just avui m'havia oblidat del tema :P

Tondo Rotondo ha dit...

És curiós... ho tenim tant clar però un no se que no ens deixa aixecar gaire la mirada al cel... i ens creiem els amos i senyors d'aquesta vida terrena...

Un blog molt fresc i treballat. Felicitats catosfèriques!

efe ha dit...

És que si és tan evident, no cal pegar-li més voltes. Els problemes són allò que es pot resoldre. I la mort de l'ésser humà, no, Així que més val pensar en la utopia que això sí que és possible. :-P

Un bes

Núria ha dit...

inexorable: Que no es deixa vèncer pels precs, per la pietat, inflexible = la mort

Tals ha dit...

Xexu, potser sí, tot i que tampoc la coneixem tant, encara queden molts dubtes per resoldre.

Striper, és aquest dualisme de conèixer o no conèixer el que fa la relació amb la mort interessant, sabem que vindrà però no sabem ni on, ni quan, ni com.

Iruna, potser aquesta és la gràcia del tema, el dualisme del qual hem parlat. És curiós, però, que sigui un tema tan vetat, tot i que és dolorós per a tothom. Un petonet

Vier, sento haver-te'l recordat jeje :P

Tondo rotondo, és cert, creiem que el món és fet per a nosaltres, conseqüència del cristianisme, és clar, però encara no hem superat aquest pensament. Moltes gràcies per les felicitacionsi benvingut!

Efe, la mort es considera una antiutopia i són els metges els qui intenten lluitar contra ella, tot i saber que mai tindran èxit. Suposo que per això ara es busca més aviat una medicina pal·liativa del dolor. Un beset!

Núria, exactament, segurament aquesta paraula ha estat inventada per definir la mort. Benvinguda al blog.