- Nosaltres estem equivocats, i ho sabem, però trobem que és més agradable mantenir els ulls tancats. La vida no té un objectiu; el dolor preval sempre damunt la joia; tots som uns condemnats a mort a qui no s'ha revelat el dia de l'execució. Estem condemnats a assistir a la fi dels nostres éssers més estimats; hi ha contrapartides, però no són suficients. Sabem tot això, però alguna cosa ens protegeix i ens manté drets i ens allunya del naufragi. Què és aquesta protecció? Potser només és el costum: el costum de viure, que es contrau en néixer.
- Jo penso que la protecció no és la mateixa per a tothom. Alguns troben refugi en la religió, altres en l'altruisme, altres en l'estupidesa, atres en el vici i hi ha qui aconsegueix distreure's ininterrompudament.
- Jo penso que la protecció no és la mateixa per a tothom. Alguns troben refugi en la religió, altres en l'altruisme, altres en l'estupidesa, atres en el vici i hi ha qui aconsegueix distreure's ininterrompudament.
Contes. Primo Levi
Primo Levi era un italià que va acabar a un camp de concentració nazi, va sobreviure a aquella experiència tot i la seva duresa i va escriure un llibre on relatava la seva història, molt recomanable, Si això és un home. Els seus Contes són també històries que fan plantejar-te sentiments, pensaments, experiències, alguns molt químics, altres més aviat filosòfics.
Aquest diàleg que he copiat em va fer pensar en una cosa que jo ja defensava fa uns quants anys, creia que els sentiments existeixen per fer-nos sobreviure, per donar-nos una raó per viure, ja que a l'estar cada cop més lluny de l'instint, els éssers humans quedàvem abandonats a la nostra sort i era probable que sense sentiments, deixessim de sentir-nos arrelats a la vida. És per això que van néixer en nosaltres l'amor propi, l'altruïsme, la fe, l'esperança... tot allò empeny cada dia els homes a continuar vivint, a no deixar-se morir i abandonar-se. És cert que també s'han creat sentiments negatius com l'odi, la tristesa o la por, però sempre es basteix la imatge del futur i l'esperança que tot millori. A més, sempre queda, com diu el text, el costum de viure que ens fa creure que aquest és un acte necessari (entès com a oposat de contingent) per a l'home, pensant que no hi ha elecció, que és millor la vida que la mort, potser perquè la mort és una gran desconeguda.
Aquest diàleg que he copiat em va fer pensar en una cosa que jo ja defensava fa uns quants anys, creia que els sentiments existeixen per fer-nos sobreviure, per donar-nos una raó per viure, ja que a l'estar cada cop més lluny de l'instint, els éssers humans quedàvem abandonats a la nostra sort i era probable que sense sentiments, deixessim de sentir-nos arrelats a la vida. És per això que van néixer en nosaltres l'amor propi, l'altruïsme, la fe, l'esperança... tot allò empeny cada dia els homes a continuar vivint, a no deixar-se morir i abandonar-se. És cert que també s'han creat sentiments negatius com l'odi, la tristesa o la por, però sempre es basteix la imatge del futur i l'esperança que tot millori. A més, sempre queda, com diu el text, el costum de viure que ens fa creure que aquest és un acte necessari (entès com a oposat de contingent) per a l'home, pensant que no hi ha elecció, que és millor la vida que la mort, potser perquè la mort és una gran desconeguda.
4 comentaris:
Aixo de que la mort es una gran desconeguda tota la raó i els homes sempre tenim por a lo desconegut.
Hui m'has agradat, Tals! Segueix-nos mostrant la teva branca de pensadora, que tinc ganes de discutir-la! ;) Salut i etc!
Químic! M'agrada jeje.
Ja llegiré el llibre ;)
Un petó!
Pot ser això, Striper, la llàstima és que no l'arribem a conèixer fins que no és massa tard. Petó.
Oh, Jordi, doncs la veritat és que vull donar un canvi al blog i segurament el donaré en aquest sentit, vull que sigui una mica més seriós. Encantada de discutir :P Salut!
Uribetty, sí, és químic, fins i tot va poer exercir-ne a l'última etapa de la esva estada al camp d'Auswitz. Un petonàs.
Publica un comentari a l'entrada