20 de desembre de 2007

El seu somriure


Aquella nena em mira. Té els seus ulls fixos en mi, són foscos, del mateix color que els seus cabells arrissats. Somric amb sinceritat, la trobo preciosa, em mira amb curiositat, intentant escrutar tot allò que amaga la meva mirada. Ella també somriu. Per un moment em recorda aquella petita nena que jugava a mirar fixament als ulls als desconeguts, intentant endevinar tot allò que volien guardar-se per a ells mateixos. És una nena curiosa, intrèpida, té una guspira als seus ulls que els fa brillar d'una manera especial sobre la pell fosca. I el seu somriure pur, immaculat, innocent. Ella em recorda un passat que ja ha quedat enrera però que perdura dins meu, ella em retorna aquella imatge de mi que mai he volgut oblidar.
Les paraules, però, no sorgeixen. Només vull parlar-li amb somriures, mirades còmplices de dos desconegudes que semblen haver-se trobat en un espai estrany. Torno a sentir aquella llum en mi, encara brilla amb la mateixa intensitat. És la il·lusió, allò que poso en tot el que faig, aquella força que trobes quan creus en les coses que fas. Ella també la té, li desitjo amb tot el seu cor que mai la perdi, que segueixi oferint el seu somriure amb la mateixa senzillesa, omplint-ho tot amb el seu caliu.

6 comentaris:

Striper ha dit...

aquesta nena es sembla a una nena nova romanesa que ha vingut a l'escola i li parlem en catala i et mira d'aquesta manera de fet ja ens comença a entendre i te un somriure de felicitat maravellos.

[anonymous writer] ha dit...

Ulls grossos, que ho expressen tot, somriure de galta a galta, i una expressió de complicitat, simpatia i crec ...que bastant entremaliada, vaja una nena encantadora.

Si aquesta és una foto que representa el teu passat, ara deus ser una nena perillosa, perillosa jeje

Una abraçada :D

XeXu ha dit...

Com sempre, després de llegir-te em queden dubtes de si he entès el que ens expliques. Però et diré que he pensat en com són d'especials els nens petits, que de vegades et sorprenen, et deixen bocabadats amb un comentari, amb una manera de pensar que és tan evident i tan encertada que em fa preguntar-me per què ens compliquem la vida tant els grans.

LoveSick ha dit...

Doncs per a mi és la millor postal per a aquests dies, tant de bo si tornarem a tindre aquestes qualitats

Uribetty ha dit...

Molt maca la fotografia. I el text com sempre, maco, senzill ;)
Un petó salat!

Tals ha dit...

Striper, són tan maques, i el millor és que sempre te'n trobes alguna que et roba el cor ^^ a mi em fan contenta jeje un petonet!

Anonymous, aquesta descripció és perfecta, tal com era ella. Jeje jo no sóc cap nena dolenta, semrpe m'he portat molt bé, només sóc una miqueta impulsiva i segueix les meves pròpies normes jeje però res perillós :P Un petó, maco!

Xexu, no has d'entendre el meu missatge, sinó el que el meu missatge signiica per a tu, això és el maco dels textos, la seva interpretació, l'hermenèutica. I sí, tens raó, ens compliquem molt la vida quan podíem ser tan senzills com ells jeje un beset!

Lovesick, doncs sí, més enllà de la caritat, de la virtut i tots aquests termes derivats del cristianisme, potser el que hauríem de valorar és aquesta sinceritat innocent i planera que ens fa viure la vida d'una forma diferent ^^

Uribetty, com sempre, moltes gràcies maco ^^ Un petonet saladet!