21 de novembre de 2007

Viure


I arriba un dia en què sents que el millor és viure, viure i deixar enrere les estúpides preocupacions i pensar només en l'ara, en l'avui, que ja són suficientment feixucs. Et planteges si realment té sentit buscar un sentit a tot, és estúpid, el món està ple de paradoxes. Només cal seguir el camí, prendre decisions, però sense estancar-se en el que no és però podria haver estat. El millor és aixecar el cap i mirar cap al futur, sense oblidar mai el passat, intentant saber qui ets i qui vols esdevenir.
Arriba un dia que t'adones que hi ha moments que no pots controlar, esdeveniments que s'escapen de les teves mans i que poden arribar a fer-te molt de mal. Però no pots fugir ni tancar els ulls, cal protegir-se, protegir-se hom mateix i protegir a qui hom s'estima. I cal redescobrir-ho tot cada dia, veure que en un únic moment pots perdre tota la realitat que t'envolta, és precisament això el que la fa especial. Cal afrontar la vida amb el cor fort i la mirada fixa, sense dil·lació, esperant un futur que no acaba d'arribar.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Només dir que a la vida ja hi ha prou preocupacions de ve veritat, com per fixar-se en les estúpides. Clar que cal viure aprofitant cada moment, i jo que sempre he volgut controlar-ho tot, et diré que no pot ser, i que em va fer mal quan me'n vaig adonar, però al final t'hi acostumes.

iruNa ha dit...

Quanta raó tens Tals... m'agrada llegir les teves paraules i que aquestes em diguin que és possible, que m'indiquin el camí a seguir, que m'ajudin a no perdre'm enmig del caos.
Saps? el teu blog és un lloc molt especial per mi... sempre hi trobo les paraules que necessito!!!
una abraçada maca!

una lingüista elitista ha dit...

I quan arriba aquest dia em sembla que és quan comencem a ser felices! ;-)

Jordi P. Ferrer ha dit...

Aquesta subespècie nostra està condemnada a passar periòdicament per aquest estat inquisidor (llegeix un text titulat "Viure la vida", que vaig penjar recentment al meu blog), però tornarem a la cripta corresponent ben aviat, un cop haguem agafat aire. Llegir-te m'ha arrencat un somriure (potser condescendent). Salut i pau interior! ;)

Tals ha dit...

Bé, us comunico a tots que això s'està convertint especialment en aquells llocs on trobes aquells típics textos d'autoajuda que a mi em fan un xic de fàstig, així que us aviso que aviat li donaré una altra volta a la truita jeje

Donxs Xexu veig que coincidim en moltes coses eh, ens cal deixar enrera aquest desig de tenir-ho tot sota control i deixar-nos emportar una mica més per la vida :P Un petó!

Iruna, m'encanta que això que escric serveixi d'alguna cosa, ni que sigui només fer-vos veure la vida d'una manera positiva durant uns segons només jeje M'alegro de que et trobis a gust aquí, saps que m'agrada molt llegir els teus comentaris, tu també em fas somriure i pensar molt eh :P una abraçada :D

Lingüista, aquesta és la finalitat, i no sé si l'arribem a aconseguir d'una manera contínua però cal intentar-ho ^^ petonets!

Jordi, crec que és un cicle estar bé-estar malament, però cal inentar sempre millorar i no restar passiu davant aquestes situacions ^^ un petonet, maco!!