Signes incomprensibles, paraules mig esborrades sobre una sorra fina i volàtil. Tot canvia, tot passa, i nosaltres ens seguim preguntant qui som, què hi fem aquí. I hi ha moment sense resposta. I hi ha diàleg, mètode socràtic, donem a llum a la veritat. Però donar a llum és quelcom dolorós, tot i que després t'omple de joia i benestar.
Volia començar, vull continuar, vull crèixer, respirar, VIURE.
Volia començar, vull continuar, vull crèixer, respirar, VIURE.
4 comentaris:
Comença, continua, creix, respira i sobretot viu! Tots tenim un lloc, un moment, un qui i un com, i sí, les veritats venen moltes vegades amb una càrrega de dolor...
I tant, és hora de viure, de cercar la veritat i treure-la a relluir ^^ un petonàs!!
Tals,
no sé si ja t'ho havia demanat i si l'havies enviat (ho sento si és així), però necessitaria el teu e-mail de contacte per la llista d'Històries veïnals (es farà públic) o sigui que si vols fer un temporal ja saps. Som ja prop de 50 i n'he perdut algun anant amunt i avall. Merci!
Veí, ja tens el mail jeje perdona, és que m'ho vaig llegir en plan ràpid i després se'm va oblidar, quin desastre ¬¬
Un petó!
Publica un comentari a l'entrada