9 de juliol de 2007

Reptes


Hem recorregut un camí feixuc i llarg fins arrivar al cim de la muntanya i veure, en la distància, el perfil d'aquell petit poble d'on feia hores havíem sortit plens de força i alegria. Arribem a la Font dels Buixets on la frescor de l'aigua ens anima i dibuixa un sincer somriure a les nostres cares, estem orgullosos d'haver-ho aconseguit, en alguns moments havíem arribat a pensar que era un repte inassolible, però tot i això havíem seguit caminant sota el sol del migdia fins a arribar al lloc més bell de la comarca. Sota els nostres peus tot el camí que hem recorregut, la vista arriba més enllà d'on podrien haver arribat les nostres cames. No hi ha dolor, tan sols la satisfacció del repte assolit.
PD: Aquesta seria la metàfora que acompanyaria cada repte assolit de la nostra vida. Bella metàfora.

2 comentaris:

Uribetty ha dit...

I tant que és un repte! Per sort ho vas fer ;)
Per cert, molt maca la fotografia.
Una abraçada ben forta!

Tals ha dit...

Moltes gràcies Uribetty, jo me'n sento orgullosa jeje ^^ i m'aleghro que t'hagi agradat la foto! Molts petonets^^