13 de juliol de 2007

Català/castellà

Sóc castellanoparlant, tot i això tinc el costum de parlar a les persones desconegudes en català la majoria de vegades, sobretot si em dirigeixo a algú que té un càrrec públic com pot ser en l'administració . Últimament utilitzo més el català i potser és precisament per això que m'he adonat que moltíssima gent decideix respondre't en castellà, tot i que pel lloc que ocupa hauria de ser perfectament capaç de contestar en la llengua en la qual tu li has parlat. A l'hospital l'altre dia em va passar amb l'home d'informació i amb la noia de recepció, em va fer molta ràbia, i no pel fet que no em contestessin en la llengua amb la qual jo em dirigia a ells sinó perquè a vegades m'haig d'esforçar per utilitzar el català i la meva recompensa és veure com els altres no l'utilitzen amb mi. Jo seguiré utilitzant el català, tot i que si em contesten en castellà canvio automàticament perquè em costa molt menys esforç i cometo menys errors. I que consti que és molt trist que tu facis un esforç per adaptar-te a una llengua i que la majoria de cops et responguin amb aquell idioma que tu estàs defugint. No m'estranya doncs que hi hagi gent eu no pot millorar el seu català, no eprquè no vulgui, sinò perquè cada cop que senten el seu accent castellà li contesten en aquesta llengua; i que consti que no és el meu cas, que jo em sento orgullosa de dir que moltes vegades s'han sorprès de que la meva parla natural sigui el castellà.

5 comentaris:

efe ha dit...

Me'l deixes signar? Perquè m'hi trobe identificat del tot. El que jo faig, de fet, és imitar una accent que no tinc. Perquè és que si no, no hi ha manera. Fins i tot la gent gran de ma família que són de parla catalana, em costa moltíssim que me'l parlen. Que li farem!

Tals ha dit...

Vaja, i tant que et deixo Efe! Em sembla que no sóc pas l'única que sent/pensa això i me n'alegro, ja no em sento tan sola al món jajajaaj un petonàs!

Uribetty ha dit...

Doncs no canvis d'idioma i més si fas "l'esforç" de parlar en català. Jo m'ho prendria com una falta de respecte.
Una abraçada ben forta!

una lingüista elitista ha dit...

El problema és que molta gent, davant d'aquesta realitat, no només es passa al castellà sinó que acaba per fer-lo servir ja per defecte... Aquesta és la clau. Coincideixo amb el comentari anterior: anima't a practicar el bilingüisme passiu! ;-)

Tals ha dit...

Uribetty, home, és que per mi ja és un esforç mantenir una conversa en català com per a que a sobre l'altra parli castellà i jo hagi d'estar allà resistint la temptació i sene poder-me contenir jeje, Petonets, poeta!
Lingüista, jo no el faig servir per defecte, sinò que és la meva llengua i no puc evitar que quant em parlen en castellà automàticament contesti en la mateixa llengua, així que vaja ja és un avenç que em dirigeixi a la gent estranya en català, suposo!