21 de juny de 2007

Sincerar-se


Sempre m''he queixat de les matemàtiques, deia que em costaven molt, tot i que acabava traient bones notes, però era una de les assignatures que m'exigia més esforç i constància. Suposo que era precisament això el que feia que acabés agafant mania a l'assignatura, el fet que era més complicada que les altres, que no sempre l'entenia des del primer moment i se'm feia difícil seguir tota la classe. Tot i això sento una gran admiració per l'exactitud de les matemàtiques i per les gran capacitat de la gent que s'hi dedica, és increïble que es puguin entendre amb tants números, equacions i operacions que a mi encara em costen fer i moltes altres que mai seré capaç d'entendre. He estat gran defensora de les lletres perquè els homes de ciències dels quals sempre m'he envoltat les han criticat per la seva inexactitut i subjectivitat, també és clar, perquè les consideraven més fàcils. A mi m'encantava la biologia, però la química i, sobretot, la física van fer que el meu futur com a biòloga-veterinaria s'esvaís a 4t de la ESO. Tot i aquesta mala experiència (si es que en podem dir així) amb la física, reconec que les ciències són molt maques, de tant en tant no fa cap mal fer algun exercici de matemàtiques o llegir un article de biologia, això també s'hauria de considerar cultura. Sí, teniu tota la raó aquells que dieu que la ciència també és cultura, és a dir, perquè mirem malament algú que no sap qui era Enric VIII i no passa res quan algú no sap què és un protozou? Doncs ambudues coses haurien de ser iguals!
A mi m'agradaria haver seguit fent biologia en comptes de fer economia per només aprendre a fer balanços i coses així! No entenc perquè és tan tancat el batxillerat, que o esculls totes les matèries d'una cosa o totes de l'altra...

2 comentaris:

efe ha dit...

Supose que si l'ensenyament s'estandaritza —i no es deixa triar a cadascú la formació que li semble més adient i necessària— s'emprobeix, però alhora assoleix uns mínims de qualitat. És a dir, que tothom que passa per una escola sap unes coses com a mínim. I tothom que fa determinades opcions igual.

A més, hi ha la cosa laboral.

Tot això, però, no vol dir que no tingues raó. La tens, és clar. Però potser l'altre és irrealitzable de moment.

Tals ha dit...

Això de que tothom sap unes coses com a mínim, diga-li com a mínim absolut, eh, que a vegades és un mínim tan baix que t'espantes i tot...sé que el sistema actual és el més lògi, però també penso que no és als 16 anys quan hem de decidir la branca a la qual ens hem de dedicar, ja que moltes vegades hi ha persones que s'equivoquen (com jo xD) però vaja, suposo que millorar la ESO també ajudaria...un petonet, maco!