29 de juny de 2007

Amistat


Els seus ulls blaus tenen el color del mar quan el sol comença a sortir, amb un petit toc de groc al fons, com si una nova esperança brillés en la immensitat. Ara el cabell roig cau sobre la fina pell blanca, se'm fa estrany veure-la així acostumada des de sempre al ros cendra que la caracteritzava. Les mans de dits fins i llargs reposen sobre el llibre d'Art, encara té restes de pintura de l'últim quadre que no se'n van malgrat les múltiples rentades. Ja tinc ganes que m'ensenyi els seus últims treballs, sempre tenen quelcom d'únic, un detall que fa que només puguin ser seus i és precisament això el que els fa especials.
Em somriu. Entre els llavis de color rosat apareix el mateix sormiure, aquell que no ha canviat durant els 9 anys que fa que ens coneixem. Tampoc ha canviat el color dels seus ulls, un blau grisós amarat pel groc; brillen de la mateixa manera tot i contenir il·lusions que han canviat amb el pas del temps. Em sap greu que no pugui dedicar la seva vida a la seva vertadera passió: l'art, tot i això sé que farà alguna cosa que també la pot fer feilç i, alhora, dedicarà cada estona que tingui lliure a allò que més li agrada.

3 comentaris:

Little herO ha dit...

Cómo te trabajas los textos! Son una pasada..Felicidades.
Bueno amistad, es un concepto muy abstracto, ya que tiene infinitos significados, tantos como personas hay en el mundo. El concepto de amistad cambia según las personas, pero dentro de esos matices que cada persona le introduce, hay un origen común una interelación entre dos personas, despues todo son matices y apreciaciones que como diferentes que somos varian según cada uno de nosotros.

Tals ha dit...

Jeje, era un borrador que tenía inacabado desde antes de los exámenes! Tienes razón, supongo que la amistad para cada persona significa una cosa distinta, pero yo al menos tengo muy claro lo que significa para mi esta persona jeje. Gracias por comentar^^

Alba ha dit...

Quines paraules més dolçes... Quina fluidesa en l'escriptura... Escrita per tu semblo més maca.
Bé ara, suposo que no hem surtirà res a causa de l'emoció, jeje. M'han agradat molt les teves paraules i el detall de que no m'ho diguéssis quan ho vas escriure ^^. Ai, em sento molt afortunada de poder gaudir de la teva companyia, poderte ajudar, poder riure amb tu i sobre tot de poder créixer juntes. Avui hem fet el nostre primer café... quants ens esperen a partir d'ara!
No deixis mai d'escriure ja que privaries d'un dolç sabor aquells que et llegirien.