12 de maig de 2007

Lluita




Perquè hi ha cops que les nostres pròpies exigències ens superen, intentem volar alt però encara ens costa caminar, l'ambició pot ser un gran enemic difícil de véncer. Lluitar per resultats desconeguts és dur, el sacrifici de tant temps es pot enfonsar en una simple setmana...i et sents tan feble i tan petit que no pots fer altra cosa que encongir-te i esperar que la sort que sempre t'ha acompanyat no t'abandoni mai. Tanques els ulls i demanes que el temps passi ràpid, que tot sigui com ha estat sempre i tornis a superar els mateixos dimonis que tantes vegades t'han perseguit, aquesta serà la última batalla del curs i sembla que és precisament ara quan les forces fallen. Ara no és moment de rendir-se, cal lluitar amb les mateixes forces de sempre, amb el cap ben alt i el més gran somriure perquè aquest és el secret que fa que tot vagi bé.

7 comentaris:

Uribetty ha dit...

Companya Tals permet-me copiar una part del post '' [...] tornis a superar els mateixos dimonis [...] no és moment de rendir-se, cal lluitar amb les mateixes forces de sempre [...] ''
Ha quedat poc original, però tu sola has donat la resposta. Si cal dir quelcom, ànims, pensa que el dimoni el vam cremar ahir, i ja no en queda cap, aiií que força que ja queda poc.
Una abraçada!

efe ha dit...

Doncs això, que a lluitar i endavant!!!

iruNa ha dit...

M'has deixat sense paraules... és com si m'estigués llegint a mi mateixa! Vells dimonis, forces que manquen en el moment més inoportú, lluites internes i una lleugera esperança final. Sí senyora!! Potser no ho saps, però les teves paraules m'han animat molt!
una abraçada reina i molta força per tu també!! que ens mereixem tirar endavant!!

Tals ha dit...

Gràcies a tots, demà comença la festa dels finals!xD
Uribetty, tens raó, jo mateixa puc trobar els ànims necessaris, però necessitava escupir-ho tot i poder veure les coses amb perspectiva. Tots els dimonis ja estan cremats, però el que cremarà millor aquest any saps que són? els apunts de mates jaja un petonàs, maco!
Efe, gràcies, dintre d'uns dies ja tornaré per aquí sent la Tals de sempre!
Ituneta, jaja ara ja m'entendràs a mi eh, que també em passa quan et llegeixo a tu! Mira, millor que ens animem, perquè si fins ara hem tirat endevant serà perquè ara també ho podem fer, no? No hi ha cap repte que no es pugui superar! Apa ànims, ànims i seguim avançant cap un demà ple de promeses! Una abraçada ben forta ^^

Uribetty ha dit...

NOOOO cony! Res de cremar mates! Encara et demanaré la direcció de casa ( no intento lligar ) i et maxacaré fins aconseguir que no els cremis!
Salut i derivades!

Tarannà ha dit...

"Que cremin cremin cremin, les mates a les flames"! Jo també m'hagués apuntat en el seu moment a l'escamot piroman que vols organitzar, però ja hi he fet tard.
Sembla mentida, ara que qui més qui menys encarem la recta final, hi ha dies que les forces amenacen de fer curt. Hi deu tenir molt a veure la primavera, i tot allò que l'acompanya...
Salut i, emprenyem una mica al de dalt, flames a les derivades!

Tals ha dit...

Jaja, ho sento Uribetty, però de moment som 2 contra 1 així que guanya l'opció de cremar-los! Ho sento però serà el meu gran adéu a les matemàtiques, la fi d'un odi que ja fa molts anys que dura.
Tarannà, jo encara estic a temps i ho faré! No sé si és a causa de la primavera o de que però a vegades falten forces en l'última etapa del curs, sort que el final és tan a prop que tot es fa més fàcil.
Un petó!