29 de maig del 2007

Grans Mestres

Són els meus mestres:
un m'ha ensenyat a estimar allò que fa poc desconeixia, m'ha mostrat un camí que seguiria a ulls clucs, m'ha fet riure amb acudits i imitacions, m'ha fet pensar amb llargues xerrades o petits comentaris a classe. Fins i tot ha canviat la meva forma de veure la vida, no queda res ja d'aquella Tals ambiciosa que volia ser algú al món, algú que els altres reconeixessin, ara la Tals es conforma amb dedicar-se a allò que la fa feliç i gaudir posant als altres una llavor que faci créixer l'arbre del coneixement.
l'altre m'ha ensenyat a començar cada dia amb un somriure, he après que el professor no és aquell senyor avorrit i inaccessible, sinó un home amb qui pots esclatar a riure gràcies a frases com: a les tonyines els hi donen per totes bandes, o pel fet de veure'l gesticular exageradament representant algunes de les escenes que fan més entenedores les lliçons. Increïble, mira que no suporto la geografia, però m'ho passo bé a la classe i és el millor professor d'història de l'escola.
ella m'ha mostrat que el català és la meva llengua i que ho puc dir sense baixar la veu i amagar-me, ha deixat molt clar que tots tenim el dret de decidir d'on som i què volem, sempre, és clar, parlant amb propietat. Mai havien volat les hores de català, mai abans m'havia sentit segura en aquesta llengua ni l'havia sentit tan meva com ara i sé que tot és perquè ella sempre ens ha respectat i escoltat, hem debatut i ha msotrat la més gran admiració per aquells que hem decidit que aquesta és la nostra llengua i aquest el nostre petit país, vinguin d'on vinguin els nostres avis.
l'altra sempre ha estat a prop, amb un somriure a punt i les paraules adeqüades. Per casualitat vam nèixer el mateix dia del mateix mes amb uns anys de diferència, però crec que ens assemblem extraordinàriament, quan parlem de nosaltres trobem moltes coses en comú al caràcter i la manera de pensar i de ser. Ens ha ensenyat que es pot ser propera, fixar-se en els detalls, preocupar-se pels problemes de tothom i oferir un sincer somriure quan és necessari.
A tots quatre, gràcies, perquè són inoblidables, formen part de la meva vida i m'entristeix pensar que els he de deixar enrere. És curiós saber que avui han estat ells quatre els que s'han apropat a mi i m'han dit paraules que el temps trigarà massa en esborrar, per tot això i per tot allò que m'han ensenyat acadèmicament, moltes gràcies.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Tals, m'ha agradat aquest article amb què ens has deixat entreveure que el teu pas per l'institut sembla que t'ha marcat molt positivament. També m'has fet girar la mirada cap al passat i recordar-me del meu darrer dia d'institut. Cada vegada veig més clar que aquells dos anys de batxillerat humanístic em significaren un abans i un després, no sé si més o menys com a la majoria. Però ja veuràs com la carrera encara serà més especial i et tornarà a passar el mateix amb uns altres professors. Sort que n'hi ha de realment bons!
Amb tot, em quedo amb l'experiència universitària.

Tals ha dit...

I tant, que m'ha marcat positivament, molt. Han passat coses bones i dolentes, m'he decepcionat i m'he tornat a il·lusionar, he crescut, que és el més important. Suposo que per a tots és una etapa important a la nostra vida, ara em queda fer un tastet de la universitat i ja et diré què tal. Un petonet^^

Anònim ha dit...

Moltes gràcies a tu per omplir de sentit la nostra feina.