3 de gener de 2007

2006

Recupero un post de l'any passat, de l'anterior bloc, perquè segueix tenint vigència:

Imagine

Imagine there's no Heaven
It's easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today

Imagine there's no countries
It isn't hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace

You may say that I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will be as one

Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people
Sharing all the world

You may say that I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will live as one

Aquesta cançó parla, clarament, de la utopia, d'un món ideal segons la visió de Lenon, en el qual no hi ha religions, ni tampoc cap motiu de disputa entre els homes, que ho comparteixen tot, eliminant d’aquesta manera la gana i la pobresa. Aquest és un món desitjable, ple de pau i harmonia, on els homes viuen en llibertat.

Què és el que fa impossible aquest món ideal?

En primer lloc, l’egoisme dels ésser humans, que ens porta a competir, a l’individualisme, a la lluita per un tros de terra o bé per uns ideals. És el sentiment que ens empeny a la guerra, als enfrontaments; ens allunya cada cop més de la pau esperada, considerada inabastable.

En segon lloc, les religions, o, més aviat, el fanatisme amb el qual són seguides. Cadascú pot creure en allò que desitgi, sempre que continuï respectant els altres i a si mateix. Tot i que les religions han provocat molts conflictes, també tenen un paper positiu en al societat, ja que a través d’elles es troben uns valors que ens guien i ens orienten. No obstant això, penso que també es poden trobar els valors en l’ateisme, ja que han de convertir-se en quelcom universal per a la humanitat, sense fer distincions, doncs, entre races o religions.

En tercer lloc, ser un somiador està “mal vist”, es considera que és un somiatruites i que no arribarà enlloc (curiosament, Utopia vol dir això: enlloc). Un somiador, no es té en compte, no té cap importància, tothom sap que mai farà del seu somni impossible una realitat. Però, no era també impossible el vot femení al segle XVIII-XIX? Amb fets com aquest, es demostra que els somnis utòpics no es creen només com una crítica a la realitat, sinó que també poden canviar el present i transformar-lo en un futur d’avenços i millors condicions per a tothom. La utopia, és, per tant, una eina de millora i evolució, encara que en un principi es basi en quelcom impossible o difícil de realitzar.

You may say I’m a dreamer, but I’m not the only one...

2 comentaris:

Tarannà ha dit...

Aquesta cançó mai no deixarà de posar-me el nus a la gola quan l'escolto!
M'has fet recordar una de les frases que m'agrada tenir com de capçalera, que diu així: "tota experiència històrica confirma que els homes potser no aconseguiran el possible si no intenten, de tant en tant, aconseguir l'impossible" (Max Weber).
Tals, no perdem mai de vista l'ideal utòpic, per molts anys que passin! Altrament, segur que no avançaríem ni nosaltres, ni aquells que ens envolten, ni les noves generacions. We are not the only one, per sort!
Endavant!

Tals ha dit...

Tarannà, comentaris com els teu recorden que no som the only one, i això és molt maco. Està clar que si mai intentéssim aconseguir coses impossibles mai podriem avançar, a més, a vegades allò que ens sembla tan llunyà és a l'abast de les nostres mans. M'ha agradat molt la frase!
Tens raó quan dius que no hem de perdre de vista l'ideal utòpic, amb el pas dels anys, molta gent oblida els seus somnis...a mi m'agrada ser somiadora i idealista, encara que a vegades sigui dur, però no vull pas canviar ^^
Petons