La festa de la mort

Avui us presento un post inspirat en un quadre que ha fet ella. El primer cop que el vaig veure em va fer posar els pèls de punta i com que sóc d'aquelles persones que pensen que l'art és la capacitat de fer sentir als altres, doncs des d'aquell dia ella és una artista. Espero que us agradi ^^

La sang cau, la mort esdevé el vel que cobreix la vida d'aquell indret; l'odi, el rencor, s'han apoderat lentament dels seus cors, ara immersos en la soledat més absoluta. El poder de llevar la vida, la força dels seus braços prenent un cop més les armes, figures ondulants en una nit fosca. Un únic punt de claror il·lumina l'escena, els seus cossos és mouen frenèticament al voltant de la víctima, és la seva festa, la festa de la mort.
Les ferides sagnen, les forces minven però la violència no troba aturador. Estan cegats pel dolor, deixen anar tots els seus sentiments sobre aquell cos que jau gairebé innert sobre el sòl. Les seves mans no s'aturen, continuen el seu ball fantasmagòric i donen forma als seus pitjors pensaments. Només volen oblidar, per uns instants, la seva impotència; el buit que els envolta i la manca de sentit de les seves vides que semblen allargar-se com un malson sense fi.
El xacal intenta fugir d'aquella visió horrible, vol arribar al blau pur de les muntanyes, però ell també queda pres per l'encanteri, milers de fletxes atravessen el seu cos abans que pugui ni tan sols sentir l'esperança de l'alliberament, de la felicitat. Les creus s'alçaven en la llunyania, símbols de càstig i deshonor, eren un simple record del dolor que havien inflingit a altres que ja havien mort. Un cop més, el dia acabava banyat en sang, un cop més a l'endemà es repetiria aquella escena que es succeiria fins a l'eternitat.