Madrit II

A Madrid hi falta l'encant de les runes, del casc antic, dels carrers estrets, la possibilitat de ravalejar com fem a Barcelona. Hi sobra un sentit de l'humor que no entenc, una bandera immensa que no comprenc, l'orgull i la supèrbia amb que et miren aquells amb qui et creues pel carrer.

Sigui com sigui, és una ciutat agradable, bonica, fins i tot comfortable i atractiva.

Durant tot el viatge ha sonat la música de Manel, que no em podia treure del cap, he vist tot el que és possible veure a la ciutat en només tres dies i he fet unes 800 fotos, de les quals en poden quedar unes 100 com a recopilatori. El resultat: tinc cruiximents ("agujetas") al braç amb el qual aguanto la càmera i constantment tinc la sensació que faig enquadraments mentals i allargo el zoom per aproximar la realitat que m'envolta. No deu ser bo fer tantes fotos en tant poc temps, però això és una addicció de la qual no sé si em podré curar.





PD: Ja veureu més fotos amb aquest nou gadget que m'he instal·lat a la dreta!

Madrit

El meu 11 de setembre
Madrid m'ha sorprès agradablement, una ciutat molt neta, ampla, bonica, agradable per passejar-hi (malgrat els semàfors que no duren ni un minut en verd), ben comunicada i molt viva. No m'importaria tornar-hi ^^

PD: Foto feta l'11 mentre feiem un volt per les rodalies de la Plaza de Colón, on es troba l'immensa bandera espanyola tan coneguda per tots...

Feliç Diada

Sí, ho dic avui perquè l'11 no estaré per aquí i no podré actualitzar el blog.
Vaig a Madrid i se'm farà molt estrany no comptar les senyeres penjades als balcons del barri del costat -al meu no cal comptar-les perquè no n'hi ha mai cap-, trobaré a faltar veure els castellers a La Plana de Badalona, sentir les gralles i viure un dia que per a mi té quelcom d'especial.
L'11 de setembre sempre jugo a imaginar-me que som un país normal, però aquest cop no ho podré fer perquè tot el que m'envolti em recordarà que sóc a la capital del Estado i lluny del que jo considero que és el meu país. Serà una altra forma de mirar les coses, veure-les de lluny, sense castellers, sense els Segadors, sense senyeres i potser fins i tot sintonitzant Telemadrid per tenir una mirada encara més surrealista.
Marxo amb ganes d'estar uns quants dies lluny de tot, malgrat saber que dilluns torno a la rutina de la Facultat de Filosofia i a la vida d'estudiant. Sigui com sigui, aquest estiu estrany ha decidit acabar amb un viatge inesperat que marcarà alhora el principi d'un nou curs ple d'esperances i de pors.
Me'n vaig esperant tornar més valenta i deixant tots els fantasmes a "las calles más oscuras y gastadas de Madrid" (Mikel Erentxun. Mañana)