Comerç just

Fa uns dies vaig rebre una carta d’Intermón Oxfam, volien agrair el meu suport a la campanya Armes sota control, ja que un dia que vaig anar a la botiga de Comerç Just vaig veure els fulls per signar i em vaig decidir a fer-ho.

No si mai heu tingut la oportunitat d’entrar a cap d’aquestes botigues, però jo, gràcies a una assignatura que fèiem a l’escola a 1r de Batxillerat anomenada Acció Social, vaig conèixer la tasca que portaven a terme aquest tipus de botigues, i a més, vaig tenir l’oportunitat de fer unes entrevistes a les ses encarregades d’un d’aquests establiments.

La veritat és que fins llavors desconeixia aquesta activitat que es dóna dins d’Intermón Oxfam. La funció d’aquestes botigues és vendre productes que han estat produïts garantitzant les bones condicions de treball i els salaris justos per als treballadors. D’aquesta manera, podem comprar sabent que aquells qui han produït allò que comprem han treballat d’una manera digna, sense ser explotats per grans companyies internacionals.

El preu dels productes no és car, qualsevol cosa pot costar el mateix que a un supermercat normal, i es poden trobar alguns regals força originals o llibres sobre la globalització o la pobresa. Jo us recomano que visiteu alguna d’aquestes botigues, perquè potser amb una petita col·laboració feu que algú cobri un salari digne.

Fracàs escolar

Cada cop hi ha un nombre més gran de suspensos, quina és la causa? Penso que no hi ha una de sola, sinó que un conjunt de factors ha fet que el fracàs escolar sigui ja una norma a la majoria d’escoles del país. Jo us parlaré del factor que conec més de prop, l’actitud dels alumnes.

Actualment estudio segon de Batxillerat, concretament el Batxillerat Social (amb matemàtiques i economia) a una classe d’uns 30 alumnes. La veritat és que cada cop és més fàcil veure com els alumnes no es senten motivats per l’estudi. La major part d’ells estudien per obligació, o bé perquè els seus pares volen que aprovin el Batxillerat o perquè creuen que sense aquest títol no podrà fer res. També hi ha una part d’ells que estudia el Batxillerat per poder entrar a la universitat, però aquests tampoc mostren gaire interès, ni tan sols en una única assignatura. Potser això és degut a que el que realment volen estudiar no té gaire a veure amb el que fem a les classes, però en molts casos no és així. No se llavors si aquesta manca de motivació es deu al temari o al fet que interessar-se per una assignatura està mal vist.

No se quin és el factor causant de l’actitud d’aquests alumnes, però el que veig cada dia m’entristeix: els alumnes queixant-se de quant han d’estudiar, de tota la feina que tenen, quan en realitat la gran majoria ha estat perdent les hores de qualsevol manera el dia anterior. No dic pas que en tots els casos sigui així, però hi ha molts alumnes que es recolzen en l’excusa que tenen uns quants (classes extraescolars, treball..) per tal de desempallegar-se d’algun examen o treball. Em sembla que el seu lema és: com més tard millor, per això intenten canviar tots els treballs o exàmens que poden, no perquè realment no tinguin temps per estudiar, sinó perquè prefereixen trobar-s’ho més tard.

Segurament, aquest post tindrà continuació...