Dimoni '09

Aquest any amb el Dimoni han cremat més coses de les que creia que havien de cremar, però el món segueix girant i Badalona segueix sent Badalona, amb el seu Dimoni i les Festes de Maig. Caldrà deixar enrera tot allò que, com els pescadors de fa un segle, he decidit oblidar o enviar al racó més amagat de la meva ment per tal que no es repeteixi aquest any i em serveixi per millorar. Seguiré llançant-me, doncs, al mar, amb la mateixa barca però nous sentiments.

Jaume Pla (Mazoni) i le Petit Ramon al Zorrilla

Divendres a les 21:00 entràvem al Teatre Zorrilla a un actuació inclosa dins del cicle de Butaca Jove, no coneixia cap dels dos cantautors que havien d'actuar i tampoc coneixia el format de "Sobretaula", amb el qual es presentava l'actuació. Al comprar l'entrada (6€) ens van comentar que incloïa una consumició, que l'aforament màxim era de 60 persones i que calia entrar per la part posterior del teatre.
Entrem i ens trobem al bell mig de l'escenari, ple de taules i cadires, a l'entrada es servien les begudes i els espectadors ens anàvem col·locant lliurement al voltant de les taules. Es presenten Jaume Pla (Mazoni) i Le Petit Ramon, seuen i es serveixen vi abans d'agafar les guitarres. A partir de llavors se succeeixen les cançons d'un i l'altre, a vegades cantades a quatre mans, totes en versió acústica i algunes d'elles són presentades per primer cop davant del públic. La impressió és molt bona, m'enamoro de la veu de Jaume Pla i de la manera de fer de Le Petit Ramon, les lletres de Pla em semblen fantàstiques, agudes, a voltes sarcàstiques; la guitarra de Le Petit Ramon sembla arrencar acords que ressonen per la sala i ens deixen vibrants i esperant el silenci i els aplaudiments. El regust és molt bo i l'hora i quart que dura l'espectacle passa ben ràpid entre cançons pròpies i versions de clàssics com Dylan, surto amb la seguretat que compraré el proper disc de Pla i que seguiré escoltant ambdós cantants. I si tornen, aniré a veure'ls un altre cop.

Pont del Petroli

És el Pont del Petroli, un dels llocs més macos de Badalona (fins i tot sense retocs com els de la foto). Diuen que el volien tirar avall, però els cavallets de mar el van salvar: una colònia es va instal·lar sota el pont i per protegir-la han decidit mantenir-lo. A més a més, sembla que l'ajuntament ha decidit convertir-lo en un espai de passeig, un camí cap al mar.
És un racó molt relacionat amb la poesia, fins i tot s'ha creat una associació cultural amb el mateix nom que es dedica a publicar petits reculls de poetes que potser no són gaire coneguts però que valen la pena, com en Pep Mita. Potser és per això que ahir llegint el SÓC vaig veure que Valentí Soler ja proposa anomenar-lo el passeig dels poetes i muntar-hi una mena d'exposició permanent amb poemes diversos. Estaria bé que algú escoltés aquestes propostes, perquè a Badalona sempre acabem perdent els racons més macos perquè els venem o no els donem un bon ús, potser seria hora de replantejar la manera de fer les coses i començar a fer una ciutat de debò. Espero que, de la mateixa manera que he vist com el Teatre Zorrilla es superava d'una forma gairebé increïble en només un parell d'anys, també sigui possible canviar el model de ciutat en un any. Ja queda menys pel 2010: Capital de la Cultura Catalana

Badalona

Fa uns dies vam saber que Badalona seria la Capital de la Cultura Catalana al 2010. És el primer cop que una ciutat del cinturó metropolità és escollida i això vol dir que es pren una gran responsabilitat per haver de mostrar la cultura catalana que encara queda a grans ciutats com Badalona, immerses en el món de la immigració i on poc a poc va desplaçant les activitats culturals a un reduït nucli de públic estàtic. Aquesta serà la oportunitat de Badalona per mostrar les seves tradicions, la seva vida, perquè tothom sàpiga què és un badiu o un micaco, perquè es coneguin el Dimoni i les festes de Sant Anastasi; en fi, perquè Catalunya miri aquest poble com alguna cosa més que un veí de la gran Barcelona, com allò que hi ha al costat de les "tres torres" de Sant Adrià, o tantes altres coses. És la nostra oportunitat d'obrir-nos i mostrar-nos tal com som, i a més a més, de gaudir d'una gran oferta cultural que durarà tot un any. En definitiva, Badalona està creixent, ara tenim ja el Magic Badalona, el nou centre comercial de la Penya, aviat el Corteinglés i també es farà arribar el metro fins al centre, creant a Can Fradera un nou nucli de comunicació on es trobaran autobusos, metro i tren ben a prop, creant una plaça cèntrica al voltant de la qual es pot desenvolupar la vida badalonina.
Estem creixent i ja era hora!

Agost

Odio l'agost. Sempre és un mes feixuc, tothom marxa i tu et quedes gairebé sola a la ciutat. I resulta que tampoc tens ganes de llegir o estudiar, perquè ja portes així tot l'any i realment necessites un descans. El problema és quin és el límit entre el descans i l'avorriment. El temps passa sense presses, tot és xafogor i només ens queden les festes d'agost de Badalona, que aquest any prometen amb el concert dels Pets a la platja. Avui, de moment, castell de focs a les 22h a les Rambles, jo començaré la festa amb una bona birra de la millor cerveseria de Badalona ^^

"que arribi l'agost feixuc i mandrós
que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc"

Dimoni 2008

El dimoni d'aquest any. Ja són aquí les Festes de Maig de Badalona. Dissabte 10 a les 21:00 cremem el dimoni, esteu tots convidats! I després, concert de Jarabe de Palo a la Plaça del Centenari.

PD: Prometo més fotos

Qui guanya? La Penya!

La Penya, o el Joventut de Badalona, com preferiu, és el guanyador de la Copa del Rei. Rudy Fernández és declarat el millor jugador de la competició després de la responsabilitat del lideratge d'un equip força jove però amb grans possibilitats de guanylar la Lliga ACB.
Demà tots a la Plaça de la Vila a cel·lebrar-ho ^^ Visca la Penya

Badalona

Dedicat a tots aquells qui pensen que Badalona no té racons macos. Les fotografies són del meu tiet, les va fer a Dalt de la Vila i hi ha una del Museu, el qual us recomano visitar si us sentiu atrets pel món romà i descobrir què hi ha a vegades sota els nostres peus. Apa, espero que us agradin!

Ca l'Arnús, Badalona

Avui us deixo amb unes quantes imatges del lloc més maco de Badalona (a part de la platja) : El parc de Ca l'Arnús, que fins fa poc estava tancat però per fi han decidit que sigui públic, cosa que jo he aprofitat per passar allà les tardes de calor. És un lloc magnífic, tranquil, preciós, fresquet i el millor: gratuït! Si algun dia passeu per Badalona, l'heu de conèixer o sinò us perdreu el millor.

Indrets

Avui post fotogràfic amb la última sortida per la ciutat comprovant com respon la càmera nova. Ha tocat anar al Port de Badalona en un dia de tempesta, com podeu comprovar, i els resultats crec que han estat força positius, tot i haver hagurt de fugir en últim moment de la pluja que queia cada cop més fort mentre de fons ressonaven els trons. M'ha agradat veure el mar d'un to grisós, les barques surant al fons mentre els pescadors entre les roques intentaven emportar-se algun bon exemplar a casa. Sempre és bo aturar-se un moment i veure com les barques oscil·len sobre l'aigua tacada d'oli, sentir el vent com bufa i l'olor de la sal que em recorda tants i tants dies a la platja. Bé, us deixo amb les imatges que a vegades, només a vegades, expressen més que les paraules ^^

Dimoni

Aquest any, un dimoni inspirat en el canvi climàtic. Crema, crema com cada any i emporta't tot allò que volem fer desaparèixer.

Esclat de colors sobre un cel ben fosc. Espectacle de llum i so, centenars de cors encesos mirant un foc que crema, ulls amb espurnes brillants que reflexen l'espectacle del cel. Blau, verd, groc, cascades il·luminades que omplen el buit celestial, ritmes desconeguts omplint el silenci d'una nit màgica. Cors que bateguen al mateix ritme, mans que es troben sense adonar-se, mirades còmplices sota un cel estrellat.
Una flama que crema ben viva, el seu caliu ens bressola, el seu foc està també als ulls de tots els badalonins que des de la Rambla esperen la caiguda de l'estructura per donar inici a una nit plena de promeses i somnis.
El millor és obrir els ulls a la vida i veure que estàs envoltat de gent que estimes, compartir amb ells una vetllada màgica, veure els seus ulls brillar i saber que la felicitat és tan a prop que gairebé la pots tocar amb el tou dels dits...
Estic d'exàmens, a les 12 tocades haig de marxar a casa, toca estudiar història i queden moltes nits d'estiu per gaudir. Uny any més, un dimoni menys, un any més ens tornem a trobar sota la llum dels focs d'artifici.