Divendres a les 21:00 entràvem al Teatre Zorrilla a un actuació inclosa dins del cicle de Butaca Jove, no coneixia cap dels dos cantautors que havien d'actuar i tampoc coneixia el format de "Sobretaula", amb el qual es presentava l'actuació. Al comprar l'entrada (6€) ens van comentar que incloïa una consumició, que l'aforament màxim era de 60 persones i que calia entrar per la part posterior del teatre.
Entrem i ens trobem al bell mig de l'escenari, ple de taules i cadires, a l'entrada es servien les begudes i els espectadors ens anàvem col·locant lliurement al voltant de les taules. Es presenten Jaume Pla (Mazoni) i Le Petit Ramon, seuen i es serveixen vi abans d'agafar les guitarres. A partir de llavors se succeeixen les cançons d'un i l'altre, a vegades cantades a quatre mans, totes en versió acústica i algunes d'elles són presentades per primer cop davant del públic. La impressió és molt bona, m'enamoro de la veu de Jaume Pla i de la manera de fer de Le Petit Ramon, les lletres de Pla em semblen fantàstiques, agudes, a voltes sarcàstiques; la guitarra de Le Petit Ramon sembla arrencar acords que ressonen per la sala i ens deixen vibrants i esperant el silenci i els aplaudiments. El regust és molt bo i l'hora i quart que dura l'espectacle passa ben ràpid entre cançons pròpies i versions de clàssics com Dylan, surto amb la seguretat que compraré el proper disc de Pla i que seguiré escoltant ambdós cantants. I si tornen, aniré a veure'ls un altre cop.
Entrem i ens trobem al bell mig de l'escenari, ple de taules i cadires, a l'entrada es servien les begudes i els espectadors ens anàvem col·locant lliurement al voltant de les taules. Es presenten Jaume Pla (Mazoni) i Le Petit Ramon, seuen i es serveixen vi abans d'agafar les guitarres. A partir de llavors se succeeixen les cançons d'un i l'altre, a vegades cantades a quatre mans, totes en versió acústica i algunes d'elles són presentades per primer cop davant del públic. La impressió és molt bona, m'enamoro de la veu de Jaume Pla i de la manera de fer de Le Petit Ramon, les lletres de Pla em semblen fantàstiques, agudes, a voltes sarcàstiques; la guitarra de Le Petit Ramon sembla arrencar acords que ressonen per la sala i ens deixen vibrants i esperant el silenci i els aplaudiments. El regust és molt bo i l'hora i quart que dura l'espectacle passa ben ràpid entre cançons pròpies i versions de clàssics com Dylan, surto amb la seguretat que compraré el proper disc de Pla i que seguiré escoltant ambdós cantants. I si tornen, aniré a veure'ls un altre cop.
3 comentaris:
M'encanten aquest espetacles de sales quasi familiars, recordo que durant un temps vaig gaudir molt del TBO ( teatre de butxaca..)
Aquí a Barcelona, hi ha un bar on cantautors canten en directe també. Es diu "Mediterréneo" i està Universitat amunt, per allà l'eixample.
volia dir Mediterráneo xD
Publica un comentari a l'entrada