20 anys ja. 20 anys han passat des que el alemanys van formular el seu "wir sind ein Volk", (nosaltres som un poble), molt diferent del "Wir sind das Volk" (Nosaltres som el poble) nazi. Ells eren un poble, un sol poble que decidia adonar-se del seu propi poder . Així apareixia la voluntat d'unió, d'alliberament, sota una sola bandera que havia de representar l'esperit d'una pàtria fracturada i derrotada.
I jo em pregunto si no hem de mirar aquesta afirmació del poble com Kant es mirava la Revolució Francesa, com una Begebenheit, un aconteixement que queda marcat per l'entusiasme que provoca arreu. L'entusiasme de Berlín sembla encara seguir present en nosaltres, nosaltres que som hereus d'aquella història: el nostre naixement ja es va donar sota un nou signe de llibertat, sota una nova forma d'entendre el món. I vam aprendre què volia dir la paraula democràcia, vam saber què era viure sense cap mur a l'altra banda del carrer i encara no semblem prou acostumats al tast de la llibertat.
Oblidem, a més, la fortalesa del poble alemany, la configuració de la seva unitat expressada com a desig, desig de trencar amb aquella divisió que no havien escollit, que els havia estat imposada. La pregunta és si ara som capaços d'interpretar tot el que va ocórrer en una sola nit, com tothom va sortir al carrer a festejar un alliberament que feia massa temps que esperaven. Perquè amb el temps sembla que oblidem tot allò que precisament ens ha d'ajudar amb el nostre present, que és incomprensible si primer no ens inserim en tot allò que l'ha configurat tal com és. Aprendre la importància de les paraules que van ser formulades aquella nit de fa 20 anys, comprendre l'impuls que va portar els alemanys a proclamar la seva fortalesa després de tants anys de silenci vol dir també entendre què volen dir avui paraules que utilitzem tan banalment com llibertat i democràcia. Perquè per fer una crítica del present, cal conèixer les mancances del passat.
PD: Escrit massa ràpid, perdoneu, però calia fer-ho avui!
I jo em pregunto si no hem de mirar aquesta afirmació del poble com Kant es mirava la Revolució Francesa, com una Begebenheit, un aconteixement que queda marcat per l'entusiasme que provoca arreu. L'entusiasme de Berlín sembla encara seguir present en nosaltres, nosaltres que som hereus d'aquella història: el nostre naixement ja es va donar sota un nou signe de llibertat, sota una nova forma d'entendre el món. I vam aprendre què volia dir la paraula democràcia, vam saber què era viure sense cap mur a l'altra banda del carrer i encara no semblem prou acostumats al tast de la llibertat.
Oblidem, a més, la fortalesa del poble alemany, la configuració de la seva unitat expressada com a desig, desig de trencar amb aquella divisió que no havien escollit, que els havia estat imposada. La pregunta és si ara som capaços d'interpretar tot el que va ocórrer en una sola nit, com tothom va sortir al carrer a festejar un alliberament que feia massa temps que esperaven. Perquè amb el temps sembla que oblidem tot allò que precisament ens ha d'ajudar amb el nostre present, que és incomprensible si primer no ens inserim en tot allò que l'ha configurat tal com és. Aprendre la importància de les paraules que van ser formulades aquella nit de fa 20 anys, comprendre l'impuls que va portar els alemanys a proclamar la seva fortalesa després de tants anys de silenci vol dir també entendre què volen dir avui paraules que utilitzem tan banalment com llibertat i democràcia. Perquè per fer una crítica del present, cal conèixer les mancances del passat.
PD: Escrit massa ràpid, perdoneu, però calia fer-ho avui!
