Final de Pirena

Ha guanyat ell, Iker Ozcoidi, el navarrès que fa 3 anys que és la meva aposta i que per fi ha demostrat que els bons resultats de l'any anterior (va quedar 2n) no eren casualitat. I aquesta ha estat la Pirena més dura que jo recordo, amb més neu, proves més llargues i més nivell competitiu entre els múixers (conductors dels trineus). Ozcoidi no té un tir íntegre de gossos de raça nòrdica, al contrari, la majoria dels seus gossos no són de cap d'aquestes races, de manera que amb el pas del temps s'ha anat demostrant que no només aquestes races són adients per a aquest esport, sinó que es pot innovar i entrenar amb gossos molt diferents. Domingo va ser el primer en demostrar tot això al guanyar la Pirena fa dos anys amb un tir que no tenia cap gos nòrdic, tot i que aquell any la competició va quedar marcada per la manca de neu i els recorreguts curts. Comença una nova època, es comença a parlar de lluitar per fer que es reconegui el múixing com a esport olímpic i potser algun dia tothom sabrà que vol dir aquesta paraula. Tan de bo sigui aviat.

Pirena III

Tom Andres (alemany) va segon a la general rere Ozcoidi. Avui Tom Andres ha patit una caiguda, el seu tir de gossos s'ha embolicat per un gos mal col·locat i després de frenar i arrencar altre cop, una peça del seu trineu s'ha trencat. Ell ha caigut i els gossos l'han arrossegat sobre la neu uns quants metres. Ozcoidi era el següent, havia sortit dos minuts abans, i al veure Tom Andres al terra i amb el tir trencat s'ha aturat, ha baixat del trineu deixant els gossos sols i ha anat a ajudar-lo. Andres, per sort, tenia un recanvi de la peça trencada i ha pogut seguir la cursa, tot i que ha perdut molt de temps. Serà molt difícil que algú li robi la victòria a Ozcoidi, era el meu favorit, és més, ho és des de fa un parell o tres d'anys, el seu tir és el que està en més bona forma, ara just és el moment de la seva maduresa després d'uns anys d'experiència a Pirena. Espero que guanyi, ara ja l'emoció de Pirena queda en saber qui serà el segon.
Això és mushing en estat pur.

Pirena

Aquest any sí, Ozcoidi?

Pirena

Això és Pirena i els qui tingueu la santa paciència d'obrir aquest blog durant 15 dies us en cansareu. Ja sé que molta gent ni tan sols n'ha sentit parlar, però jo sóc molt fan. L'any que vé me'n vaig a la Molina sí o sí.

Pirena

El dia 17 comença Pirena un altre cop ^^

Pirena, la ruta blanca del Pirineu

Avui ha començat la Pirena del 2008. L'any passat no es va poder celebrar per manca de neu, però sembla que aquest sí que hi ha prou neu al Pirineu aragonés i al català com perque es pugui realitzar.
El múixing es un esport molt poc conegut, que segueix poquíssima gent, tot i que jo el trobo preciós i ja fa molts anys que intento passar-me els 15 dies que dura la Pirena enganxada a la web i al petit programa diari que es fa a TV3 (aquest any l'horari és a les 15:30, el recomano). Des de ben petita m'han entusiasmat els huskys siberians, una de les races millor preparades per tirar dels trineus i aguantar les baixes temperatures, alhora que tenen una gran resistència en les llargues etapes degut a que són descendents dels llops. Últimament s'introdueixen a aquest esport altres gossos, fins i tot algunes races que abans només eren dedicades a la caça o al pastoreig (és a dir, gossos d'atura), és curiós que Josep Domingo, l'últim guanyador de Pirena, no tingui tirant del seu trineu ni un sol gos de raça siberiana. Considero que el múixing és un esport preciós, es veu la gran compenetració entre gossos i múixers, que es passen tot l'any entrenant, es pot veure tot l'esforç, les energies que hi posen, els nervis del primer dia... i és bell veure l'espectacle dels paisatges nevats, els gossos tirant amb totes les seves forces mentre el múixer els condueix amb ben poques ordres. Si teniu l'oportunitat de veure ni que sigui alguna etapa, no la desaprofitareu, perquè és maquíssima aquella unió de gossos i homes, la sana competència entre els múixers, tots units per la cura dels seus gossos, fins i tot s'han donat casos en els que alguns han deixat gossos a altres perquè poguéssin acabar totes les etapes. Trobo que els competidors, amb detalls com aquest demostren que la seva màxima prioritat és la salut dels gossos i el seu benestar, potser és precisament aquest l'encant de l'esportm molt diferent a tots els altres. Us el recomano, jo l'any que vé, espero poder escapar-me i veure'l en directe!