Horitzó

Juguem, creem noves paraules per omplir un silenci inexistent. Tanco els ulls mentre sento el tacte de les teves mans, m'envaeix la teva olor, m'amago entre les teves carícies. El món s'enfonsa i desapareix, només resten dues siluetes plàcidament ajagudes sobre el llit. La foscor que tot ho envaeix, versos inacabats sota el seu esguard, la realitat que perd el sentit; vull perdre'm, oblidar qui sóc i viure arrelada a tu. L'amor que embogeig i neguiteja, l'amor que atrapa i allibera, l'amor que enfosqueix i il·lumina. No queda res, només el record d'un passat gairebé oblidat, només un present que s'escapa cada instant. Mira'm i diga'm què trobes als meus ulls, emmiralla't a la meva mirada, sent la teva olor a la meva pell, troba la presència de la teva existència al meu cos. Deixa que el temps passi i els minuts s'escolin entre les busques del rellotge mentre allarguem cada segon, escurcem cada centímetre que ens distancia. Transformació, canvi, mutació, podem esdevenir allò que desitgem, podem crear nous somnis sota un cel blau. Creure és sempre la solució, preferim creure en el no res que no creure en res, això deia el gran mestre. Vull creure en tu, creure en una nova vida, un món desconegut on no hagi d'emmascarar-me sota una imatge que no em correspon. Tot és possible si tanquem els ulls i imaginem un nou horitzó.