Preguntes

Una llibreta plena de fulls en blanc, un gran interrogant a la portada: what? who? when? how? WHY?... No sé quina és la resposta, ni tan sols m'atreveixo a començar a escriure per por a equivocar-me. Aquesta llibreta simbolitza un inici, les pàgines buides són l'esdevenidor que resta desconegut, esperant que el temps jugui la seva partida indeturable. I jo segueixo sent la mateixa covarda que era abans, incapaç d'agafar el bolígraf i aventurar-me, endinsar-me a l'immens mar de les paraules del qual ningú pot escapar.
Em pregunto com he arribat fins aquí, com és possible que aquesta història hagi acabat i n'hagi de començar una altra. Recordo les nits d'estiu escoltant música i mirant la Lluna acompanyada de Venus i Mart, sola a un pati que torna a cobrir-se de flors un any més. I recordo Heràclit i els seu temps que flueix a través de continus canvis alhora que tot es tenyeix del color de la nostàlgia. De tant en tant torno a ser aquella petita nena que somia amb l'impossible tot i saber que mai aconseguirà allò que desitja, simplement vol creure que en algun racó del món hi ha lloc per a les seves esperances. Torno a pensar un cop més que allò que ningú em podrà robar és la meva llibertat, les il·lusions que llençaria al mar en una ampolla de vidre esperant que algun dia algú les pogués guardar al racó més profund de la seva ànima.