"La gente no perdía el tiempo, se aferraba a unas pocas casualidades y fundaba sobre ellas su existencia". Giordano, P. La soledad de los números primos
A vegades la vida sembla un teixit de casualitats, acostumem a trobar allò que crèiem que no cercàvem i ens sentim sorpresos per una situació inesperada. La casualitat apareix, de sobte, per configurar un món que, en totes les seves petiteses, supera amb escreix la ment humana, i també el cor.
Però quan la casualitat no apareix ens quedem esperant, amb la boca entreoberta, descoberts en el més profund del nostre desig, pensant que la vida és massa enrevessada com per a poder forçar-la només amb les nostres mans. I ens preguntem: i ara què?
PD: Us recomano el llibre, tot i que segur que algú ja ho ha fet abans.
A vegades la vida sembla un teixit de casualitats, acostumem a trobar allò que crèiem que no cercàvem i ens sentim sorpresos per una situació inesperada. La casualitat apareix, de sobte, per configurar un món que, en totes les seves petiteses, supera amb escreix la ment humana, i també el cor.
Però quan la casualitat no apareix ens quedem esperant, amb la boca entreoberta, descoberts en el més profund del nostre desig, pensant que la vida és massa enrevessada com per a poder forçar-la només amb les nostres mans. I ens preguntem: i ara què?
PD: Us recomano el llibre, tot i que segur que algú ja ho ha fet abans.
1 comentari:
va ser el regal que em vaig fer pel meu aniversari...
les casualitats ens les creem i llavors hi creiem
aviat ens reveurem, deixa'm que vagi a London i aviat ja seré de nou fent un treball a corre-cuita a la biblioteca...
que acabis de passar un bon estiu, bonica!
Irene
Publica un comentari a l'entrada