El passat és una càrrega necessària, és el lloc on ens busquem i ens justifiquem, intentem tenir-ne una imatge clara per tal de comprendre millor el present, si és que el present és possible. L'ésser humà viu a cavall entre el passat i el futur, i l'instant és tan efímer que no dóna temps de captar-lo. Per això existeixen les projeccions, els desitjos, l'horitzó. L'elecció, doncs, és entre passat i futur, entre record o horitzó. I la por és el que ens fa tendir cap al passat, de la mateixa forma que l'esperança ens encamina al futur. La corda es tensa i cada cop els extrems tiben amb més força. L'ésser viu en aquesta tensió, en un devenir obligat i exigit que no permet aturar-se i concebre l'ara o l'avui. I el passat ja no hi és, el present m'és impensable i el futur encara no ha arribat.
Cocinar en Navidad
Fa 16 hores
6 comentaris:
Així doncs, podríem dir que només hi ha futur. Però el futur fa molta por, per la incertesa que genera. És normal que visquem tensos i expectants.
A vegades en el passat també podem veure algun futur.
"penetrar en lo antic és entendre el nou. Lo vell i lo nou és només qüestió de temps. I en tots els casos l'home ha de tenir una mentalitat clara. Aquesta és la via"
Ginchin Funakoshi
Ja començo a ser en un moment de la vida que el passat és molt, massa present en mi...m'hauré de rumiar com ho gestiono...
Uff, i com pesa, el passat!
(et va bé, que dimecres et torni el llibre?)
Forces, per aquesta darrera setmana!
U
n
pe
tó!
I.
El passat pot ser de gran ajuda i també pot ser una llosa massa pesada que ens impedeixi seguir caminant endavant i mirar el futur amb els ulls de l'esperança. Tot depèn de com encarem el present, de com imaginem el futur, de com visquem els records del passat. És tot tant complicat que a vegades no sé què existeix realment... M'ha agradat molt la reflexió que fas, estic molt dacord amb tot el que dius. Realment és cert que ens costa molt concebre el concepte de l'ara, perquè el nostre cap viu més enllà, tant enrera com endavant del present. La nostra ment vola pel temps capritxosa i ens porta per racons viscuts i verges de vivència, tant sols amb la imaginació. Però aquesta és la nostra condició com a éssers pensants que sóm, així és que... intententarem viure el millor possible entre el passat, present i futur no?
una abraçada guapa!
Publica un comentari a l'entrada