L'esperança de la utopia: llar

26 de desembre del 2008

No hi ha res pitjor que casa teva no sigui la teva llar.

Sergi ha dit...: No m'atreviria a dir que no hi ha res pitjor, però certament, és una sensació que et deixa molt mal sabor de boca.; 27 de desembre del 2008, a les 0:14
estrip ha dit...: a vegades passa però que la teva llar és del banc! però és la teva llar!; 27 de desembre del 2008, a les 13:57
Striper ha dit...: totalment d'acord res pitjor.; 27 de desembre del 2008, a les 19:26
Efrem ha dit...: Segur que hi ha coses pitjors, qui no te casa, per exemple, no es pot ni plantejar una llar... No perquè el problema sigui més complexe és més greu o pitjor.

i Salut! ;D; 28 de desembre del 2008, a les 3:55
Efrem ha dit...: Què és pitjor, no saber diferenciar entre dos grisos (problema més complexe sobre la base d'un coneixement del blanc i el negre) o no saber diferenciar entre blanc i negre (problema més senzill però alhora més greu)?; 28 de desembre del 2008, a les 3:57
iruNa ha dit...: Certament, segur que hi ha coses molt pitjors en el món, però dins de la nostra realitat no sentir-se agust a casa és un problema. Jo almenys sempre ho he tingut molt clar, visqui allà a on visqui necessito sentir-m'hi còmoda. A vegades ha estat més difícil, però sempre intento construir-me el meu propi espai. Recordo quan compartia pis a Barcelona, que la meva habitació era com la meva casa, el meu refugi, el meu espai... la meva mini llar!
Una abraçada guapa!; 3 de gener del 2009, a les 20:10