Els temps canvien i sembla que, poc a poc, ens encaminem cap a un nou tipus d'home, l'home 2.0. El fenòmen de la informació lliure i gratuïta tot just va néixer amb internet, poc a poc va anar creixent, fins arribar a un moment en el qual es mostrava que qualsevol podia tenir la llibertat, no ja de consultar, sinó de crear els seus propis continguts. I així van néixer els blogs. I van arribar a Catalunya: catapings, blocat i finalment la gran migració a blogspot o wordpress. Després del gran moment dels blogs, de dies en els quals se'n creaven centenars i els nombres només augmentaven de forma contínua, sembla que el fenomen s'ha aturat, els registres a les webs han descendit i molts blogs s'han anat abandonant. Però això no ha simbolitzat pas la fugida dels usuaris del món internàutic, sinó que els ha portat a noves eines més socialitzadores com el Fotolog o el Facebook.
Tot això ens encamina cap a una contínua publicitació de l'individu, l'home es mostra al món a través de la seva vida virtual, que és tan real com la no virtual. Fotolog i Facebook (i també els blogs personals) esdevenen noves eines de socialització on l'individu sembla sortir de si mateix per presentar-se als altres, és un món on es viu en una contínua set de publicació i actualització. Amb això no vull dir que només tinguin aspectes negatius, però és cert que cada cop hi ha una major pèrdua de la privacitat; és més, el Facebook em sembla un pati de veïnes tafaneres que viuen controlant qui entra i qui surt per cada porta del bloc de pisos. Aquesta unió de mails, blog i fotolog fa que a través d'una sola eina es puguin tenir tots els recursos que ofereixen aquestes plataformes però alhora es perd la funció original de cadascun d'ells. Crec que quan vam començar a llegir i escriure blogs no imaginàvem això, però alhora, també penso que molts decidim quedar-nos a meitat del viatge, no ens acabem de convertir en homes 2.0 perquè d'alguna forma es perd l'aspecte original dels blogs: la llibertat i l'anonimat queden cada cop més suprimits en el moment en què cadascú s'esclavitza a una nova eina que obliga a ampliar més i més els continguts i la informació sobre el propi individu. Es passa d'un blog ,que és una extensió del propi pensament o una ampliació dels nostres interessos, al Facebook, que ens obliga a endinsar-nos en la nostra personalitat per extreure-la i mostrar-la a tots.
Tot això ens encamina cap a una contínua publicitació de l'individu, l'home es mostra al món a través de la seva vida virtual, que és tan real com la no virtual. Fotolog i Facebook (i també els blogs personals) esdevenen noves eines de socialització on l'individu sembla sortir de si mateix per presentar-se als altres, és un món on es viu en una contínua set de publicació i actualització. Amb això no vull dir que només tinguin aspectes negatius, però és cert que cada cop hi ha una major pèrdua de la privacitat; és més, el Facebook em sembla un pati de veïnes tafaneres que viuen controlant qui entra i qui surt per cada porta del bloc de pisos. Aquesta unió de mails, blog i fotolog fa que a través d'una sola eina es puguin tenir tots els recursos que ofereixen aquestes plataformes però alhora es perd la funció original de cadascun d'ells. Crec que quan vam començar a llegir i escriure blogs no imaginàvem això, però alhora, també penso que molts decidim quedar-nos a meitat del viatge, no ens acabem de convertir en homes 2.0 perquè d'alguna forma es perd l'aspecte original dels blogs: la llibertat i l'anonimat queden cada cop més suprimits en el moment en què cadascú s'esclavitza a una nova eina que obliga a ampliar més i més els continguts i la informació sobre el propi individu. Es passa d'un blog ,que és una extensió del propi pensament o una ampliació dels nostres interessos, al Facebook, que ens obliga a endinsar-nos en la nostra personalitat per extreure-la i mostrar-la a tots.
5 comentaris:
No crec que cap d'aquestes eines obligui directa ni indirectament a res que hom no vulgui, les que ensenyen la figueta ho fan perquè volen, internet ens serveix per exhibir-nos i comunicar-nos però al gust de cadascú. Estic d'acord amb tu en el fons del que dius, tot això ens encamina cap a una contínua publicitació de l'individu.
Jo penso que això és un esglaó més en l'escala de la nostra evolució com a espècie. De viure en grups de 10 individus a viure en grups de milions, com les formigues. Els nostres modes de comunicacions i de coneixences es van modificant adaptant-se als nous models socials.
Jo per exemple no m'entenc encara gaire amb el Facebook, pero crec que hi diferencies amb els blocs.
Per començar jo no diria que facebook i fotolog siguin més socialitzadores. Cert que obliguen a mostrar més d'un mateix (tot i que a fotolog pots penjar fotos del que sigui i no cal que en pengis mai de teves), però són eines restrictives i elitistes, i si no estàs registrat no tens dret a 'tafanejar' en un, ni a comentar a l'altre.
A part d'això, no discutiré això del registre de blogs perquè no ho sé, però tinc la impressió que apareixen blogs nous cada dia, i qui més qui menys en té més d'un. Els blogaires comparteixen el seu temps entre blog i facebook, i suposo que pocs han fet el canvi i han abandonat el seu espai. És compatible.
També hi ha gent que no té blog perquè diu de si mateixa que no sap escriure prou bé, o que no té temps o el que sigui, però sí que s'atreveixen amb facebook. Però en el meu cas, estic totalment d'acord en això del pati de veïnes, el símil em sembla del tot encertat. No fa tant temps que estic en els blogs, però encara mantinc la voluntat de privacitat i anonimat, i ja és prou difícil en un blog que coneix més gent del meu entorn real del que voldria.
quanta raó...
i demà ens veiem... si et recordes del llibre, millor, sinó no passa res que aniré molt carregada
un petó!
Irene
m'agrada força aquesta conclusió sobre el facebook. Però trobo a faltar, no en tu, sinó en general llegir alguna cosa positiva sobre aquesta eina.
De fet, som les persones les que utilitzem d'una manera o una altra tot aquests món.
Publica un comentari a l'entrada